Resultats de la cerca

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…

Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…

El premi, instituït per Òmnium Cultural el 1963 i Edicions Spes, fou traspassat l’any 1968 a la Galera, que entre el 1992 i el 2023 comptà amb la participació de la  Fundació Enciclopèdia Catalana  en la convocatòria El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024 i publicat l’any següent per la Galera El novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1963 desert 1964 Tres narracions per a infants , de Montserrat Mussons 1965 El zoo d’en Pitus , de Sebastià Sorribes 1966 Les presoneres de Tabriz , de…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, situada dins l’antic terme jurisdiccional dels senyors del castell de Vilademany F Tur La capella de la Mare de Déu de Vilademany és a 2,5 km, en direcció sud, d’aquesta població, molt a prop de l’actual camp d’aviació Mapa L38-13333 Situació 31TDG806412 Es troba gairebé al costat de la moderna carretera que va de la de Barcelona a Girona o N-II a Salitja, envoltant l’aeroport de Girona-Costa Brava La clau és a la rectoria d’Aiguaviva MLlC-JAA Història Edifici d’origen romànic que és al sud-oest del mas del Forroll Existia ja l’any 1116 i fou…

Situació Església reconstruïda en època barroca que aprofita l’absis i el sector de capçalera del període romànic ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan és al nucli del poble abandonat d’Escarlà, al cim d’un turó que domina el curs de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG124768 S’arriba a Escarlà per una pista que surt del Pont d’Orrit en direcció sud, i que cal deixar uns 3 km després, just en arribar a una casa d’on surt una altra pista, abandonada i només apta per a vehicles tot terreny, que, amb un recorregut d’uns 3 km, s’enfila fins al poble d’Escarlà…

Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de…

Situació Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració M Anglada El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia Mapa L37-14364 Situació 31TDG383258 És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i…

Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’…

El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el segle XII consta que va ser infeudada al…