Resultats de la cerca
Es mostren 22403 resultats
Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers Aquesta nissaga…
música de Bangladesh
Música
Música desenvolupada a Bangladesh.
La primera referència de música bengalina apareix al Charyagiti , una collecció de poesia budista dels segles X-XII en què, per primera vegada, hi ha una preceptiva per a la utilització dels rāga L’impacte de la religió islàmica a partir del segle XII i la introducció del culte a Vixnu a la primeria del segle XVI originaren noves cançons i gèneres musicals Al final del segle XVIII la música indostànica era executada a la cort bengalina Més tard, sota la influència del Romanticisme anglès, els poetes bengalís, que eren a la vegada compositors i cantants, escriviren belles cançons a l’estil…
música de Sofia
Música
Música desenvolupada a Sofia (Bulgària).
Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…
Joana I de Castella
Història
Reina de Castella i Lleó (1504-16; titular: 1516-55) i titular de Catalunya-Aragó (Joana I: 1516-55) i de Nàpols-Sicília (JoanaIII: 1516-55), duquessa de Brabant i comtessa de Flandes, filla dels Reis Catòlics.
El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…
Les tasmanàcies
Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost…
Martin, Roviralta i Pugnaire
Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona , 1874 L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida Era, primer, al núm 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm 23 Martin i Roviralta passaren del comerç a la industria…
La Refineria de sucre de Badalona
Roget, Fontrodona i Castelló Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya S’installà a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg 1 373 i següents L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una…
Solsona, Estruch i Companyia. La Llinera de Premià
Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i…
Joventut Atlètica Sabadell

L’atleta Josep Molins (davant), del Joventut Atlètica Sabadell, al cros de Sant Sebastià del 1969
Joventut Atlètica Sabadell
Atletisme
Club d’atletisme de Sabadell.
Fou fundat el 1921 per un colla de joves excursionistes com a Joventut Excursionista Pensament, tot i que no s’oficialitzà fins el 1924 El 1927 se’n creà la secció atlètica, que el 1929 organitzà la Volta a Sabadell El 1946 es modificaren els estatuts i el nom de l’entitat, que passà a ser ja exclusivament un club d’atletisme Joventut Atlètica Pensament El 1950 adoptà finalment el nom actual Josep Molins, a qui anys després es dedicà la pista d’atletisme de la capital vallesana, en fou el primer atleta olímpic Roma, 1960 L’any següent s’inaugurà la pista d’atletisme…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…