Roget, Fontrodona i Castelló
Roget, Fontrodona i Castelló va ser la primera gran refineria de sucre de Catalunya. S’instal·là a Badalona el 1865, prop de l’estació de ferrocarril.
L’edifici central de la fàbrica tenia 50 m de façana, 30 d’amplada i cinc pisos d’alçada. Dos edificis veïns de menors proporcions eren ocupats pel magatzem del sucre brut, que arribava del port de Barcelona, i pel laboratori i les oficines, respectivament (vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1868, pàg. 1 373 i següents).
L’energia era el vapor, amb dues màquines i calderes de 50 cavalls de força cadascuna, més una tercera de 12 cavalls per a la caldera destinada a la cocció del xarop. La fàbrica consumia de 90 a 100 quintars de carbó mineral a l’any, que fou substituït el 1868 per carbó de coc, segons un sistema ideat pel químic i sacerdot Jaume Arbós.
La indústria produïa prop de 9 000 kg diaris de sucre refinat. La minva sobre el sucre brut era del 25%. Els residus eren aprofitats per a la fabricació de sucre de menys categoria i per a l’obtenció d’alcohol de baixa graduació.
El primer director fou un francès anomenat Crozat. És possible que el primer soci, Roget, també tingués la mateixa nacionalitat. La societat Roget, Fontrodona i Castelló es convertirà en Fontrodona i Castelló el 1870. Tenien magatzem i dipòsit de sucre a Barcelona, al Dormitori de Sant Francesc, núm. 6. Es presentaren a l’Exposició barcelonina del 1871.
La refinació del sucre als països d’origen i els alts aranzels exigits per a la importació del sucre brut abocaren l’empresa a la liquidació. El 1879, Jaume Fontrodona i Vila demanava encara al govern major protecció per a “salvar la importante industria de refino nacional” (Diari de Barcelona, gener del 1879).
La Refineria Colonial
Després de deu anys sense funcionar, la refineria engegà de nou el 1883, amb un altre nom i amb altres propietaris. Aquest serà el grup valencià Trénor i Companyia. Prendrà el nom de Refineria Colonial de Badalona i tindrà el despatx barceloní al carrer del Comerç, núm. 60.
La fàbrica es mantingué en funcionament fins el 1903, que tancà. Era la fàbrica de sucre per als badalonins.
L’any 1915 l’edifici es destinà a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Ateneu Obrer.