Resultats de la cerca

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…

De família d’alts eclesiàstics, es dedicà als estudis científics, en fou professor a Londres i Oxford i esdevingué un dels matemàtics i astrònoms més importants del seu temps Arran del gran incendi de Londres del 1666, es lliurà de ple a l’arquitectura El seu projecte per a la reconstrucció de la City fou rebutjat per utòpic en canvi, li fou encomanada la reconstrucció de Saint Paul i de 51 esglésies més que havien estat devastades pel foc, que ell acomplí 1670-86 amb inventiva i una gran varietat de solucions alhora i amb agut empirisme, tant en l’ús d’esquemes basilicals, de ressò vitruvià…

Germà de Ramon Ramon i Vidales Company d’estudis i amic d’Àngel Guimerà, participà activament en el moviment catalanista i fou un partidari decidit de la Renaixença i un dels fundadors de La Jove Catalunya Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral 1872-84, a Montblanc 1884-88 i al Vendrell 1888-1900 Els seus estudis històrics se centren en les comarques on residí L’Arc de Barà 1894, Antiguas confrarias en la nostra parroquia y llurs festes populars 1896 i Memòria sobre els títols de les aigües de la Font de Tomoví que abasteix lo Comú de la vila del Vendrell 1897 Del seu exercici…

Es dedicà i s’especialitzà en historietes i humorisme gràfic Collaborà al TBO 1938, El Gato Negro , amb les Aventures de Buster Keaton i Aventures de Charlot i a Chispa Aviat s’orientà vers l’humor de l’absurd i els acudits fantàstics i de terror, amb la finalitat d’atreure un públic adult Creà els personatges de Topolino i Franciskostein per la revista Mata Ratos , i també Super Manolo , Aspirino i Colodión , etc Féu d’animador al curtmetratge El torero tarumba , realitzat per Salvador Mestres Cridat pel realitzador Àngel Puig-Miquel, el 1953 s’establí a Caracas, on treballà com a animador…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes 1978 i Vértigo…

Una sèrie de documents apareguts darrerament comencen a aclarir una personalitat absorbida sovint pel seu fill Joan de Joanes, mentre que continua essent problemàtic de discernir l’obra de l’un de la de l’altre, probablement perquè una bona part de les pintures atribuïdes a cadascun són fetes en collaboració entre ells Casat amb Isabel Navarro en 1503-06 Gairebé tots els documents referents a la seva activitat l’assenyalen com a mestre pintor El més antic és del 1513, i es deu referir al principi de la seva activitat de pintor independent a València, potser a la tornada d’una estada a Itàlia…

El 1958 es graduà a la Fordham University, i posteriorment treballà uns anys en publicitat, fins que des de finals dels anys seixanta es dedicà exclusivament a escriure El 1971 es publicà la seva primera novella, Americana 1971, a la qual seguiren End Zone 1972, Great Jones Street 1973, Ratner’s Star 1976, Players 1977, Running Dog 1978 i The Names 1982, amb les quals obtingué reconeixement de la crítica però que passaren desapercebudes al gran públic El 1985 White Noise fou guardonada amb el National Book Award, premi que el projectà com un dels nous valors del l’anomenat potmodernisme…

Després de les gestions preparatòries de Marcellí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l’assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya , MCarrasco i Formiguera per Acció Catalana , JAiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l’Alianza Republicana, Marcellí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l’Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto Alcalá Zamora…