Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…
Sant Pere de Pujalt (Sort)
Art romànic
Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…
Castell de Cartanís (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Cartanís —que Ramon d’Abadal identifica amb el topònim Corts— és documentat per primera vegada en l’acta fundacional del monestir de Gerri de l’any 807 com un dels indrets on el cenobi va posseir els seus primers béns El castell de Cartanís consta en el fals I de Gerri , per la qual cosa es pot considerar que ja existia en l’època en què es redactà aquest document, al final del segle XI S’hi refereix també un document del 1202 de concòrdia entre l’abat Hug de Gerri i els homes de Lleràs, els quals, vulnerant la prohibició de l’abat, havien plantat de vinyes la plana…
Sant Pere dels Torrents (Sant Quirze del Vallès)
Art romànic
Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a…
Santa Maria de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…
Castell de Millà (Àger)
Art romànic
El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura…
Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquest temple és conegut des de l’any 980, quan en la donació del castell de Cabra feta pel comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, Almatruda, la seva muller, i Guifré, el seu fill, hom esmenta com a fita del terme del castell l’església de Sant Pere de Gaià Després d’aquesta referència tan reculada cal esperar fins a la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona del 1154 per a tornar a tenir-ne notícies Malgrat que apareix en aquest document, no sembla que tingués caràcter parroquial sinó que fou un centre d’eremitisme, anterior a la fundació del monestir de Santes Creus…
Sant Bartomeu del castell d’Albelda
Art romànic
Segons reporta el cartulari de la canònica de Santa Maria de Solsona, fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui concedí a l’esmentada canònica solsonina de Santa Maria l’església de Sant Bartomeu, situada al castell d’Albelda, amb tots els béns que tenia la “ ad illum diem quando cepi castrum ” a la darreria del segle XI La nova propietat de la canònica no fou confirmada per la butlla del papa Urbà II atorgada el 1097, cosa que planteja dubtes sobre la datació inicial L’obra dels canonges de Solsona comptà amb la collaboració del comte Ermengol VI, en concedir a Santa Maria els…
Santa Creu d’Areny de Noguera
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, surt mencionada per primera vegada en la dotació de Santa Maria de Tremp del 1109, moment en què fou confirmada pel comte Pere Ramon I de Pallars Jussà i el seu germà Arnau a l’esmentada canònica, junt amb altres béns amb què havia estat dotada pels comtes Ramon V i Valença, els seus pares Segons M Lledós i Mir, l’administració de l’església estigué en mans de l’ardiaca de Tremp, senyor del capítol de Tremp, fins l’any 1257, quan per una concòrdia passà a la mensa episcopal del bisbe d’Urgell L’existència d’una important capella…
Sant Martí de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari…