Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Armand Matias i Guiu
Literatura
Escriptor i periodista.
S'inicià com a guionista per als grans còmics del Parallel de Barcelona, com ara Mary Santpere, Joan Capri o Cassen El prestigi aconseguit en aquesta tasca el portà a treballar a Ràdio Barcelona l’any 1946 Per a aquesta emissora escriví més de 18 000 guions argumentals, entre els quals destaquen els 7 000 de la sèrie infantil Tambor , que s’emeté diàriament entre els anys 1965 i 1972, i que pel seu èxit fou traduïda a diversos idiomes i de la qual també es feren edicions en disc També collaborà en nombrosos mitjans de comunicació editats a Barcelona, com “La Vanguardia”, “Fotogramas”, “Barça…
Joaquim Partagàs i Jaquet

Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista.
Un dels noms històrics de l’illusionisme català A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’illusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català” El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral Librería Española de Antonio López, Barcelona Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol Saló…
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant…
fets de Maig

Cartell de l'Atelier Populaire, en suport als fets de maig del 1968
Història
Denominació dels esdeveniments revolucionaris que tingueren lloc a França els mesos de maig i juny del 1968.
En fou l’origen immediat un conflicte estudiantil tancament de Nanterre el dia 2 de maig i irrupció de la policia a la Sorbona l’endemà Els incidents de la nit del 10 a l’11 barricades al carrer, enfrontaments i més d’un miler de ferits feren que les centrals sindicals se solidaritzessin amb els estudiants i, després de la presa de la Sud-Aviation de Nantes pels obrers, les vagues i les ocupacions de fàbriques es generalitzaren el dia 20 el nombre d’obrers en vaga era de 10 milions De Gaulle, en tornar d’una visita a Romania, el 24 de maig anuncià un referèndum i proclamà que es…
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…
Sant Joan de l’Hospital (Vic)
L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien vora l’actual…
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut en certs…
Sant Llàtzer (Tortosa)
Art romànic
La fundació de l ’església de Sant Llàtzer i de l’hospital del mateix nom, als afores de la ciutat de Tortosa, va anar a càrrec dels frares de l’orde de l’Hospital, a la segona meitat del segle XII, per a acollir i tenir cura exclusivament dels mesells Les primeres referències sobre aquesta institució daten del 1172 i el 1180 Durant els segles XIV i XV consten nombrosos testimonis documentals, referents sobretot a les contribucions de la ciutat a les obres de reparació de l’església L’hospital subsistí fins a la guerra de Successió, i a l’inici del segle XIX encara quedaven algunes…
Convent de Sant Salvador (Perpinyà)
Art romànic
L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…