Resultats de la cerca

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…

Aplicat a una nota o un silenci, representa un augment de la seva durada Aquest augment és indeterminat, però pot quedar clar per la naturalesa rítmica del passatge o per indicacions suplementàries del compositor El calderó pot situar-se fins i tot sobre una part buida del compàs Beethoven sonata per a piano opus 106, Hammerklavier , 1r moviment, compàs 38, sobre un grup de notes Schönberg Sechs kleine Klavierstücke , opus 19, núm 6, entre les dues darreres corxeres de la peça i també sobre una barra de divisòria Liszt sonata Après une lecture du Dante , compassos 6-7 o una coma de respiració…

La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII, però fins a la…

Format al Conservatori de Música de Leipzig es graduà en les disciplines de composició i direcció en aquest centre el 1928 El 1929, per tal d’ampliar els seus coneixements, es traslladà a Viena i el 1931 fou deixeble de F Weingartner a Basilea A partir del 1933 impartí classes de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic d’Atenes, centre del qual arribà a ser director el 1967 Fou director titular de l’orquestra de l’Òpera d’Atenes i de la Ràdio Atenes President el 1957 de la Unió de Compositors Grecs, el catàleg de la seva obra comprèn bàsicament música orquestral i vocal…

Començà a mostrar interès per la música quan era un adolescent A setze anys ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on tingué Reginald Godden i Weldon Kilburn com a professors de piano i John Weinzweig com a mestre de composició Al final dels anys quaranta es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud Autor versàtil i prolífic, algunes obres combinen la tonalitat amb la atonalitat, a la manera de Charles Ives Compongué òperes, la més important de les quals és Louis Riel 1967 També ha escrit ballets, simfonies, dos concerts per a piano, quartets de corda i l’obra…

A partir del 1947 treballà com a pianista en night-clubs i estudis de gravació El 1956 escriví part de la música per a l’obra teatral Orfeo do Carnaval , portada al cinema per Marcel Camus el 1959 amb el títol d' Orfeus noir El 1958, el llavors desconegut João Gilberto gravà cançons de Jobim, especialment Chega da saudade , títol que assenyalà l’inici de l’estil bossa nova El 1962, Stan Getz, amb el seu disc Jazz Samba , fou el primer dels músics de jazz que començaren a gravar temes de Jobim i a adoptar la textura de la bossa nova Durant els anys seixanta i la primera part dels setanta,…

A Buenos Aires fou deixeble de piano d’E Epstein i de composició de G Graetzer i becari, en 1965-66 i el 1971, del Centro Lationoamericano de Altos Estudios Musicales de l’Instituto Torcuato Di Tella, on prengué contacte amb destacats compositors, com A Ginastera, I Xenakis i M Le Roux Entre el 1968 i el 1970 estudià a la Juilliard School de Nova York amb L Berio i el 1970 seguí un curs de direcció amb F Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i un altre amb P Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea També estudià música electrònica a l’Estudi de Sonologia d’Utrecht, amb G…

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu…

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663 A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat que…