Resultats de la cerca

Per a construir el diagrama, que té forma triangular, hom representa en ordenades el percentatge de CO 2 i en abscisses el percentatge de O 2 , i dibuixa els punts corresponents als percentatges màxims de CO 2 i O 2 en els fums d’un combustible determinat quan no hi ha excés d’aire Aquests dos punts, juntament amb el punt d’abscissa 21 corresponent al percentatge màxim possible d’oxigen determinen els vèrtexs del triangle Hom traça també les línies d’excés d’aire constant i de CO constant, que són dues famílies de rectes paralleles L’anàlisi dels fums permet de situar el punt del diagrama…

Hi ha, doncs, un lapse des de l’entrada d’un moviment en el sistema i el seu procés, i en aquest sentit equival al temps diferit Contrasta amb el tractament per transaccions

L’eficiència s’acosta al límit de Shannon Es denota com a M-BOK, on M és el nombre de codis símbols que es transmeten, essent tant més eficient com alt sigui el nombre M El cas 4-BOK és usual en sistemes de comunicacions UWB

Les fotografies aèries mostren, de vegades, detalls geològics difícils de detectar sobre el terreny També són emprades per a fer cartografies geològiques de zones poc accessibles, com ara grans àrees dels estats africans Les fotografies aèries poden ésser utilitzades per a fer aixecaments topogràfics Per a la interpretació dels fenòmens geològics a gran escala hom utilitza fotografies realitzades des de satèllits

Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…

Aquestes sondes foren llançades els anys 1972 i 1973 per explorar Júpiter i Saturn, respectivament, i després prosseguir cap a l’espai interestellar Analitzant les dades de telemetria acumulades, els anys noranta del s XX, s’observà que, quan les sondes estaven a una distància del Sol d’entre 20 i 60 unitats astronòmiques, anaven patint una lleugera acceleració en direcció al Sol Fins ara s’han proposat múltiples explicacions per a aquest fenomen des de possibles errors sistemàtics en la telemetria o efectes del medi interestellar, fins a la necessitat de modificar les lleis de…