Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
crítica musical
Música
Criticar, del verb grec kríno, significa, primerament, ’separar’ i d’aquí ’decidir’ i ’jutjar'.
El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
El naixement de la publicitat a Catalunya
Targeta comercial del taller de litografia de PSerrallonga, Barcelona, sd AC / GS El poderós instrument de la publicitat moderna va néixer com a conseqüència de la revolució burgesa i dels nous aires econòmics de la industrialització vuitcentista, amb la producció i comercialització de béns de consum La nova situació va empènyer els empresaris a prendre mesures per a assegurar-se la venda dels productes fabricats, i una d’aquestes mesures va ser la publicitat Més enllà de les velles formes d’anunciar “domèstiques”, com ara els reclams penjats a la porta de la botiga, d’origen…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
El mercader Robert
Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…
La internacionalització de la nova arquitectura catalana
El Parlament d’Escòcia, obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue SPCorporate Body Si hi ha una figura representativa en el panorama internacional de l’arquitectura catalana en el canvi del segle XX al XXI és Enric Miralles i Moya El caràcter emblemàtic d’aquest arquitecte, com a hereu d’Antoni Gaudí, del surrealisme i del Team X , es va potenciar encara més amb la seva mort prematura l’any 2000 La transcendència internacional de l’equip EMBT, format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, queda palesa en l’obra que tenen construïda a l’estranger, en els premis que han rebut, en la seva…
SEAT: conflicte permanent i solidaritat obrera
Augment de vendes i creixement de la plantilla de SEAT 1961-1976 L’any 1941, poc després d’acabada la Guerra Civil, el règim havia creat l’Instituto Nacional de Industria El 1949, aquest organisme va signar un contracte per a fabricar cotxes a Espanya amb el major grup industrial italià Fabbrica Italiana Automobile Torino FIAT El fruit d’aquesta relació, que es va perllongar durant trenta anys, va ser la Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA SEAT, creada el 1950 L’autoritarisme i la disciplina de l’empresa —cal recordar que el seu staff de direcció fins els anys setanta el van formar…
Les reserves i els recursos hidràulics als Països Catalans
L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als recursos…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…