Resultats de la cerca
Es mostren 2676 resultats
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista i lingüista.
Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona…
, ,
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger
caputxina terciària de la Sagrada Família
Religió
Membre de la congegació femenina fundada a Benaguasil (Camp de Túria) el 1885 pel caputxí Lluís Amigó i Ferrer, aprovada el 1902 i agregada als caputxins el 1905.
La seva finalitat és d’educar, d’assistir malalts i d’ajudar les missions Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya, a l’Amèrica i a l’Àsia
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…
Marisol
Cinematografia
Música
Nom artístic de l’actriu i cantant andalusa Josefa Flores González, també coneguda per Pepa Flores.
Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films Cabriola 1965, de Mel Ferrer Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i Los días…
Güell

Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.
El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…
Garnelo
Pintura
Família de pintors valencians.
José Ramón Garnelo Gonzálvez Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911, metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles Exposà a Madrid 1866 La mort de Lucano i Llauradores valencianes , i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal 1860-67 Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio Énguera 1863 — Montilla 1907, premiada a l…
Confederación Española de Organizaciones Empresariales
Economia
Organisme cúpula de les organitzacions i associacions patronals de l’Estat espanyol, fundat pel juny del 1977.
N'han estat presidents, fins el 1984, Carles Ferrer i Salat i, posteriorment, José María Cuevas fins el 2007, en què fou substituït per Gerardo Díaz Ferrán, reelegit en el càrrec a l’abril del 2009 El seu ideari es basa en la defensa de la lliure empresa, el benefici, l’economia de mercat i el treball La integren diverses organitzacions, algunes de caràcter sectorial i d’altres de caràcter territorial com ara el Foment del Treball Nacional organització que de 1995 a 2006 n'ocupà una vicepresidència, que reprengué el 2008 i la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa CECOT,…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears
Antic edifici central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Barcelona, obra d’Enric Sagnier i Villavecchia (1917)
© Fototeca.cat
Economia
Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers.
En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi 1921 o les cases de cultura i…
Antoni Moliner i Prada
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983, Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843 1988, Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa 1989, guanyadora del XIV premi…