Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
posader | posadera
A Mallorca, home o dona que habita a la posada que els pagesos tenen a la vila, i s’encarrega de tenir-la neta i de servir els propietaris els dies que hi romanen.
bhòtia
Etnologia
Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.
Llur activitat principal és la ramaderia iacs, cabres i ovelles Els bhòties uns 700 000 individus són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan
Till Eulenspiegel
Protagonista de divertides aventures molt populars a Europa als s. XV i XVI, les quals, sembla, es basen en les vicissituds d’un vagabund d’origen camperol que habità a Alemanya al s. XIV.
Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss
abkhaz
Etnologia
Individu d’un poble (unes 10.0000 persones el 1991) que habita al nord del Caucas, a les regions d’Abkhàzia i Adjària (Geòrgia), i a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia).
Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el budisme, al segle…
laminària
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les laminarials, en forma de làmina coriàcia pedicel·lada que habiten a la zona intermareal de les costes atlàntiques, llevat de L.rodriguezii, que habita a la mar Mediterrània.
Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats