Resultats de la cerca

És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…

La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…

Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits

El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan’ i foren…

Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans

Al Principat la institució de l’hereu i de la pubilla han afavorit la continuïtat patrimonial de les principals cases rurals casa pairal

El 1971 en fou caçat un mascle a l’illa de Buda