Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Este
Família feudal sortida del llinatge obertenc, que prengué el nom del castell d’Este, prop de Pàdua.
En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu pare El…
Sant Sixt de Miralplà (Vic)
Situació Vista exterior de l’església des de ponent amb la porta d’entrada i una finestra cruciforme sobre seu A Borbonet Aquesta capella es troba vora l’antiga masoveria de la casa de Sant Sixt, que queda just al final del terme municipal de Vic, al cantó de ponent i a uns 100 m de la carretera C-154, de Vic a Gironella, davant el punt quilomètric 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,8 —y 42,3 31 tdg 368423 Per arribar-hi cal prendre un camí a mà dreta, que hi ha al punt quilomètric 1 de la…
Castell d’Aguilar de Segarra
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell des del costat sud-est F Junyent-A Mazcuñan Les nombroses restes del castell són situades en un pendent, ja prop del cim, d’un turó de 622 m d’altitud, que es dreça vora l’actual nucli habitat, a la banda nord-oriental del terme municipal d’Aguilar de Segarra, no gens lluny del territori de Fonollosa Long 1°37’42” — Lat 41°45’03” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Calaf Poc després del quilòmetre 20 i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que deixa al peu del turó on hi ha les restes del castell, al cim del qual…
Castell de Montcada (Montcada i Reixac)
Art romànic
Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…
Castell de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes d’aquest castell, que coronen un tossal al costat de la població ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta de la població de Banyeres, en un extrem del poble, al cim d’un turó Hi ha una bona panoràmica del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF810712 Des de la part alta del poble de Banyeres s’hi pot accedir amb facilitat per un caminet que hi puja JBM Història En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938 en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès ipsa…
Santa Maria de Borredà
Art romànic
Situació Situat en el punt de contacte entre el Berguedà i el Ripollès, el municipi de Borredà es troba a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus L’edifici de Santa Maria es troba a la plaça del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 16,8 — y 65,5 31 TDG 168655 Per arribar a Borredà, cal agafar des de Berga la carretera que surt vers Vilada i es dirigeix a Ripoll JVV Història Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins el territori de l’històric comtat de…
Castell de Llobera de Solsonès
Art romànic
Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…
La dreta a Eivissa i Formentera
Les eleccions del 12 d’abril de 1931 van tenir una importància considerable per al futur polític d’Eivissa i Formentera, i no precisament pel fet que apareguessin i es potenciessin per primera vegada organitzacions noves de caràcter republicà i/o d’esquerra, sinó pel fet que a partir d’aquestes eleccions es pot parlar d’una veritable reorganització de les dretes eivissenques, que des del 1931 controlaren la política local del període republicà, i la seva influència transcendí la Guerra Des de la Restauració borbònica la política illenca havia estat dominada pels partits dinàstics controlats…
Jacques Champion de Chambonnières
Música
Compositor i clavecinista francès.
Vida Com molts altres músics francesos del Barroc, procedia d’una família, els Champion, dedicada tradicionalment a aquesta art Probablement són avantpassats seus un compositor anomenat Nicolas Champion i un tal Jacques Champion, segurament germans, que foren cantors de la capella flamenca de l’emperador Carles V El cert és que l’avi de Chambonnières, Thomas Champion, mort cap al 1580, fou organista i compositor al servei del rei de França Més tard, el seu pare, Jacques Champion París ~1555 -1642, fou organista i músic d’espineta d’Enric IV i obtingué el títol de senyor de La Chappelle El…
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…