Sant Sixt de Miralplà (Vic)

Situació

Vista exterior de l’església des de ponent amb la porta d’entrada i una finestra cruciforme sobre seu.

A. Borbonet

Aquesta capella es troba vora l’antiga masoveria de la casa de Sant Sixt, que queda just al final del terme municipal de Vic, al cantó de ponent i a uns 100 m de la carretera C-154, de Vic a Gironella, davant el punt quilomètric 1. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 36,8 —y 42,3 (31 tdg 368423).

Per arribar-hi cal prendre un camí a mà dreta, que hi ha al punt quilomètric 1 de la carretera esmentada, que hi mena. L’església és perfectament visible des de la carretera. (MAB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la vila de Vic, en la demarcació de la vila de Fontcoberta, a l’actual indret de Miralplà. Fou sempre una capella vinculada a una vila rural, dependent durant un temps de la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes, per quedar després vinculada a la família Fontcoberta.

El culte de sant Sixt sembla que devia tenir relació amb el que es realitzava a la capella veïna de Sant Llorenç de Boada, situada vers migjorn, a l’altra banda del riu Mèder, ja que sant Llorenç era diaca del papa sant Sixt, màrtir.

Vista exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’absis, el mur original del qual era rematat per un fris d’arcuacions cegues. Com hom pot observar, aquest mur fou sobreaixecat posteriorment.

F. Rodríguez

La vila de Fontcoberta es documenta a partir de l’any 918, quan Ferruç donà a Sant Pere de Vic i al seu bisbe Jordi i als seus canonges, la meitat d’una vinya i cinc peces de terra, situades al comtat d’Osona, a la vila de Fontcoberta, mentre que una de les peces de terra era a la Boada.

L’església de Sant Sixt no es troba citada fins al 1100 en una venda de terres situades a Fontcoberta, amb l’església de Sant Sixt (Sancti Sixti). Aquesta església estava sota la protecció de la família Riudeperes. El 1137 consta que l’església tenia dotació i capellà propi. La família Riudeperes abans del 1175 la varen cedir als canonges de Sant Tomas de Riudeperes

Els anys 1355 i 1363 tenia cura del temple un deodonat propi de l’església. Posteriorment tingué cura de l’església la família Fontcoberta, que vivia en el mas proper, continuador, sens dubte, de l’antiga vila. El 1687 el bisbe Pasqual manà l’hereu de la família Fontcoberta que hi fes reformes. Aquest mateix any, amb motiu d’una plaga de llagosta, els vigatans portaren les relíquies de sant Just a la capella de Sant Sixt.

El temple actual ha sofert algunes reformes, com la construcció d’uns contraforts al costat de tramuntana i el sobreaixecament de l’absis per cobrir tot l’edifici amb una teulada uniforme. Se li afegí l’actual campanar en època incerta, rematat posteriorment amb uns merlets. La base del campanar s’utilitzà com a sagristia. També es reféu la porta d’entrada amb un portal adovellat. L’interior fou arrebossat i decorat imitant carreus de pedra. Actualment el temple segueix tenint culte, si bé de manera esporàdica, mentre que el seu edifici es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)

Església

Un detall del mur de ponent de l’església, amb una finestra cruciforme que hi ha damunt la porta d’entrada.

E. Pablo

Planta, a escala 1:200, de l'església, que consta d’una nau, rematada a llevant per un absis semicircular.

M. Anglada

Es tracta d’un edifici construït amb els models propis del segle XI, amb notables modificacions, que foren introduïdes en diverses èpoques. La més substancial és la del sobrealçament de l’absis, cobert amb dos vessants, i la incorporació d’un campanar, d’època més tardana.

L’obra romànica consta d’una nau coberta amb volta de canó, sense arcs torals, capçada a llevant per un absis semicircular sense ressalts, amb volta de quart d’esfera, ornamentat a l’exterior amb un fris seguit d’arcuacions cegues sense lesenes. Sobre les arcuacions l’aparell dels carreuons canvià de textura, puix que no són tan regulars ni tan ben col·locats en filades horitzontals.

L’obra romànica consta d’una nau coberta amb volta de canó, sense arcs torals, capçada a llevant per un absis semicircular sense ressalts, amb volta de quart d’esfera, ornamentat a l’exterior amb un fris seguit d’arcuacions cegues sense lesenes. Sobre les arcuacions l’aparell dels carreuons canvià de textura, puix que no són tan regulars ni tan ben col·locats en filades horitzontals.

La façana de ponent té una portalada amb dovelles d’època més tardana i una finestra cruciforme sobre seu. En tot l’edifici no hi ha cap més finestra.

Al mur de tramuntana hi ha tres contraforts irregulars sobreposats en aixecar la volta, mentre que al mur de migjorn hi ha un contrafort en diagonal i un campanar de planta quadrada, construït ja amb carreus Grossos a les cantonades i la resta amb mamposteria ben ajustada, però a la part superior del campanar es canvia la mida i la forma dels carreuons i queda rematat per uns curiosos merlets triangulars. El campanar no té coberta i s’hi accedia per una escala de cargol.

L’interior tant de la nau com de l’absis, ha estat revestit per una desgraciada imitació de carreus fets de ciment.

L’aparell primitiu és fet amb pedres de mida mitjana, més aviat petites i col·locades ordenadament en filades horitzontals i a trencajunt, per la qual cosa l’aspecte del conjunt amb els afegits dona a la capella un aspecte harmoniós.

L’edifici es troba en molt bon estat, bé que per a millorar-lo caldria suprimir el revestiment interior d’imitació de carreus. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: La capella de Sant Sixt de Miralplà, del terme de Vic, “Full Diocesà”, Vic 19 d’agost de 1973.
  • Jaume Ripoll i Vilamajor: Documentos que prueban la antigüedad de las dos capillas de S. Lorenzo mártir y de S. Sixto…, Vic 1832.
  • Joaquim Salarich: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias, Vic 1854, pàg. 276. (DAG)