Resultats de la cerca

Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…

En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’…

Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…

Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…

Situació Mur encara notable d’aquesta antiga fortalesa, incorporada al mas modern de Santa Eugènia de la Torre, al qual ha donat nom ECSA – A Villaró La torre és situada en un serrat de la muntanya del Cogoll, en un dels turons que separen la vall de la Valira de la de Bellestar Es troba incorporada a la construcció moderna del mas de Santa Eugènia de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TCG712938 No hi ha cap pista que hi porti, només camins perdedors S’hi pot anar des de Bellestar, carenant des de les granges que hi ha darrere l’Escola de Capacitació Agrària Al capdamunt del…

Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…

Situació La capella de Sant Bartomeu de Segalars és situada al sud del terme municipal, prop del Pla de Sant Bartomeu, el qual termeneja amb el riu Ter L’esglesiola es troba al costat del mas Jorda, també dit cal Bord, el qual serveix avui dia de cabanya Mapa L38-13333 Situació 31TDG793477 Hi porta un camí que surt del nucli històric de Sant Gregori, en direcció sud-est, continua vers el mas Castell i el mas Torron i deixa al peu de la masia de Can Bord, que s’estén per un sector fèrtil de regadiu entre el riu Ter i la riera de Llèmena APF Història Tot i que el lloc de Segalars apareix…

Situació Edifici molt malmès, la part més sencera del qual és el mur nord encastat a la roca d’un congost ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Santa Cauberola es troben a llevant del poble d’Abella, a l’altre costat del congost que forma el riu d’Abella, al marge esquerre del riu Mapa 33-12290 Situació 31TCG430697 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que porta a Abella de la Conca, just en arribar al barri nou i passat un barranc Cal agafar sempre el camí de l’esquerra i en 3 km s’arriba al congost, des d’on es veuen, uns 10 m per sobre el camí, les ruïnes de l’…

Situació Una vista de conjunt del pont des del costat de migjorn J Martí Pont que travessa el riu Ter, situat al centre de la Vila de Baix de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 Si entrem dins de Camprodon pel sud, venint de Ripoll, trobarem el pont després de la plaça de l’Ajuntament Pont El pont, de doble vessant, amb una longitud total de 61 m, és format per un arc central, amb 20,90 m de llum i una alçada de 14,50 m Al costat de ponent d’aquesta arcada encara hi ha quatre arcs més el més proper al centre del pont i el més gran té una amplada de 7,30 m Al costat de llevant de l’…

Aquesta torre era situada al costat de la masia de Can Messeguer, antiga casa de Sant Martí, al lloc on es deia que hi havia les restes de la capella de Sant Martí El 1873 Mn Antoni Verges, en una visita que hi feu, ja deia que no hi quedava res, de la capella malgrat tot, el que sí que es podia observar fins fa poc era el cos massís de la torre de planta quadrada, que centrava tot un seguit de runes de diferents estructures, la majoria de procedència medieval Aquesta torre era una construcció prismàtica, de planta quadrada amb uns 3,50 m de costat i uns 7 m d’alçada, que estava dividida en…