Resultats de la cerca

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…

Amb Joseph Brandt, aquests ja havien constituït el 1919 la CBC Sales Corporation Quan Brandt s’escindí el 1924, la companyia es transformà en Columbia, presidida per H Cohn fins a la seva mort el 1937 Els seus films foren introduïts a l’Estat espanyol per Cinematogràfica Verdaguer de Barcelona el 1928, però el 1930 passaren a ser una exclusiva de Príncipe Films, firma donostiarra que en cedí la concessió a Renacimiento Films de Madrid, representada a Barcelona per Modest Pascó i Vilalta Cap al 1932, el material de la Columbia fou representat per la United Artists Artistes Associats, fins que…

Sorgí a partir d’un grup que s’escindí de l’AFC i d’altres del CEC que s’hi afegiren El collectiu, que defensava un cinema més crític o compromès que el dels amateurs del moment, tingué una primera junta directiva formada pels cineastes amateurs Conrad Torras president, Tomàs Mallol i J J Reventós vicepresidents, Gabriel Pérez Rius president el 1970, Joan Altés, Jaume Alberich, Climent Jové vicepresident el 1971, Enric Sabaté, Josep López Fornas vicepresident el 1977, Rossend Conesa i J J Sánchez Umbría vicepresident el 1962, als quals aviat s’afegiren Josep del Castillo i Jesús Borràs Les…

Comprèn les emissores de ràdio Ràdio IB3 i de televió IB3 Televisió Impulsat pel Govern Balear presidit per Jaume Matas,les emissions de ràdio s’iniciaren l’1 de març de 2005, i les de televisió en règim regular, el 4 de setembre d’aquest mateix any Durant els primers deu anys de la seva existència efectiva, el model seguit per IB3 fou d’externalització de les produccions, confiades a empreses privades, inclosos els informatius A partir del gener de 2015, però, l´EPRTVIB presta el servei públic de ràdio i televisió de les Illes Balears de manera directa a través dels seus propis òrgans i…

El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…

De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’Eldehnon 1925 hom hi…

En el seu origen fou una agrupació de partits nacionalistes d’esquerres, especialment Unión do Povo Galego Liderat des de la seva fundació per Xosé Manuel Beiras , els conflictes interns i l’escassa implantació el dugueren a abandonar el radicalisme inicial i a situar-se al centreesquerra, amb la qual cosa els seus resultats electorals experimentaren una progressió d’un diputat autonòmic el 1985, passà a 5 el 1989, a 13 el 1993 i a 18 el 1997 segona força política gallega El 1996 aconseguí representació al Congrés 2 diputats, que augmentà a 3 el 2000 En les municipals del 1999 només obtingué…

Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…