Resultats de la cerca
Es mostren 7654 resultats
Linz
Ciutat
Capital del land de l’Alta Àustria, Àustria, a la vora del Danubi, aigües amunt de la confluència amb el Traun.
De planta bastant regular, té el centre comercial a la Landstrasse A la vora esquerra del riu hi ha l’àrea residencial d’Urfahr Les àrees industrials són a Scharlinz, Kleinmünchen i Sankt Peter Nucli industrial, hi predomina la indústria siderometallúrgica i química També té indústria tèxtil, del tabac, d’aparells elèctrics i alimentària
comú
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila, ciutat, etc, representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú
.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
Capella de la casa Ramonico (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta església són al costat de la casa Ramonico, al sud-oest de Queixigar És un edifici totalment ruïnós del qual només resta el seu traçat en planta, que palesa que era d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, sense que se’n puguin precisar més característiques
Josep Antoni Anglada i Lloret
Historiografia
Dret
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la…
Santa Maria del Pla

Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi…
Sanglas
Motociclisme
Marca de motocicletes de Barcelona.
Fou fundada l’any 1942 pels germans i enginyers Xavier i Martí Sanglas amb la intenció de dissenyar models de cilindrades mitjana i gran capaços de competir amb les BMW, Zündapp o DKW L’any 1948, la seva planta del barri del Poblenou tenia 100 treballadors i produïa 200 unitats anuals Els primers models foren híbrids entre els models alemanys i els anglesos Al llarg dels anys cinquanta la marca presentà un sidecar, la Sanglas 500 cc 1952, a la Fira de Mostres de Barcelona 1957 i es veié obligada a produir cilindrades més petites Aquest fet provocà un canvi d’ubicació de la…