Resultats de la cerca
Es mostren 13141 resultats
Aleksandr’ Vassiliević Mossolov
Música
Compositor i pianista ucraïnès.
Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
Pere Riquet
Música
Compositor.
Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el …
,
Antoni Boteller
Literatura catalana
Religió
Escriptor i metge.
L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al…
,
Necròpoli de Viladelleva (Callús)
Art romànic
Situació A uns 150 m en direcció sud-oest del mas Viladelleva, passant per un petit camí que surt del costat de ponent d’aquest mas, en un petit bosquet, hi ha un cementiri format per sepultures del tipus “cista” que havia romàs inèdit fins ara Long 1°46’54” — Lat 41°49’15” Necròpoli Planta de les quatre tombes aparegudes a 40 cm del nivell del sòl, disposades l’una al costat de l’altra i mirant en direcció a sol ixent A Mazcuñan-F Junyent Josep Sanz i Dolz Les tombes, concretament quatre, aparegueren en obrir-se un camí, soterrades a 40 cm del nivell del sòl Estan…
Aleksandr Vasil’evič Mosolov
Música
Compositor i pianista ucraïnès.
Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…
Josep Pons
Música
Compositor i mestre de capella català.
Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs Tingué amistat amb el pare A Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals La producció musical de Pons és abundant…
Pere Antoni Monlleó
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu…
Emil Nicolas von Reznicek
Música
Compositor i director austríac.
Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori Dirigí també…
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc…