Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
accelerant
Química
Catalitzador que accelera una reacció química que, més lentament, es produeix també per ella mateixa.
tona d’equivalent de petroli
Física
Unitat d’energia química equivalent a l’energia de combustió d’una tona de petroli.
teoria quimioosmòtica
Bioquímica
Teoria proposada per P.D. Mitchell sobre la transferència d’energia química en els éssers vius.
Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP
agent antivíric
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que destrueix selectivament els virus infectants d’organismes vius.
Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina
Vincent Du Vigneaud
Bioquímica
Bioquímic nord-americà professor a la Universitat Cornell i premi Nobel de química el 1955.
Ha fet estudis sobre la transmetilació i sobre el metabolisme de la biotina i de diversos composts del sofre
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…
Christian René de Duve
Bioquímica
Citòleg i bioquímic belga.
Els seus pares havien emigrat durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya, on nasqué, i, acabat el conflicte, tornaren a Bèlgica Graduat en medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina 1941, en esclatar la Segona Guerra Mundial fou metge militar a l’exèrcit belga Posteriorment, escapà de l’exèrcit alemany i tornà a la Universitat de Lovaina, on estudià química i obtingué el doctorat l’any 1945 Al mateix temps, fou metge internista a l’Institut del Càncer de la universitat En 1945-47 anà a Suècia i als Estats Units, on amplià estudis de bioquímica Professor 1947 i catedràtic de…
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les realitzen es…
Étampes
Ciutat
Ciutat del departament d’Essonne, al Beauce, França, situada a la vora del Juine.
Mercat agrícola i nucli d’indústria metallúrgica, química i de la confecció Residència del rei de França fins el 1200, fou erigida en comtat el 1327 per Carles IV, i més tard en ducat Fou seu de sis concilis Entre les esglésies de la ciutat hom troba les de Saint-Basile s XI-XII, Notre-Dame-du-Port s XII, Saint-Martin s XII-XIII i Saint-Gilles s XII-XVI, i entre els edificis civils, la torre Guinette s XII i els renaixentistes hôtel de Diane de Poitiers, atribuït a Jean Goujon, i d’Anne de Pisseleu, duquessa d’Étampes
Leeds
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de West York, Anglaterra.
Nucli principal d’una conurbació estesa a l’extrem oriental dels Penins, ha estat tradicionalment un centre industrial tèxtil llaner Passada l’activitat pròpiament fabril a la ciutat de Bradford, Leeds manté més aviat funcions administratives i de gestió La seva situació de contacte entre una rica regió agrícola, al N i a l’E, la conca hullera de Wakefield, al S, i diverses regions industrials, a l’W, n'ha afavorit el creixement Té fàbriques de maquinària tèxtil i recanvis d’automòbil i indústria química colorants Universitat, fundada el 1904 És famosa la seva ceràmica tradicional s XVIII-XIX