Resultats de la cerca
Es mostren 6137 resultats
Agàtocles
Història
Tirà de Siracusa (317-292 aC).
Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder 317 aC Fou nomenat estrateg amb plens poders Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular anullació de deutes i redistribució de les terres El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà…
Domènec Perera
Història del dret
Diplomàtic i advocat.
Juntament amb Antoni de Peguera, entrà en tractes, a Gènova, amb Mitford Crowe, delegat per la reina Anna d’Anglaterra per tal de pactar l’adhesió de Catalunya a la Gran Aliança de la Haia Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país —davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V—, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglocatalà 20 de juny de 1705 S'uní a l’expedició que dugué el rei arxiduc a les terres catalanes Desembarcà a Altea i anà per terra a…
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i…
Pere Lluís de Borja
Història
Primer duc borgià de Gandia.
Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…
Pere de la Cavalleria
Història del dret
Jurista.
Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte…
Berenguer Carròs i de Ribelles
Història
Primer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi…
Fritz Krüger
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Bernhard Schädel a Hamburg, començà la carrera amb una tesi de geografia lingüística sobre el llenguadocià i el català del Rosselló 1913 Aviat s’aplicà a l’estudi dels dialectes castellans, i analitzà en diverses publicacions 1914-27 la llengua i les tradicions de les terres lleoneses La seva obra principal, Die Hochpyrenäen 1935-38, és dedicada a descriure, segons el mètode dels Wörter und Sachen , la cultura popular a ambdós vessants dels Pirineus Després d’haver dirigit el seminari de romàniques de la Universitat d’Hamburg i d’haver fundat la revista Volkstum und…
Companyia de Maria
Orde religiós, el primer orde femení dedicat a l’ensenyament, fundat a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i aprovat per Pau V el 1607.
Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…
Ordoni II de Lleó
Història
Rei de Galícia (910-924) i de Lleó (914-924).
Fill d’Alfons III d’Astúries, en morir aquest 910 rebé el regne de Galícia, i els seus germans Garcia i Fruela, els de Lleó i Astúries, respectivament Aclamat rei de Lleó a la mort de Garcia I 914, imposà també la seva autoritat sobre Fruela Organitzà una expedició per terres de Mèrida 914 o 915, derrotà un exèrcit cordovès a San Esteban de Gormaz 917 i, juntament amb Sanç I de Pamplona, ocupà posicions riojanes dels Banū Qasī com Arnedo i Calahorra L’emir envià, però, expedicions punitives que finiren amb les derrotes de Mitonia 918 i Valdejunquera 920 Malgrat això, navarresos i…
Sant Jaume de Garriga (Cabanelles)
Art romànic
Aquesta capella apareix esmentada en els nomenclàtors del final del segle XIV, relatius a la diòcesi de Girona, com a capella adscrita a la parròquia de Santa Coloma de Cabanelles L’emplaçament d’aquesta església desapareguda ha estat localitzat vora el mas de Can Garriga, a uns 3 km vers migjorn de Cabanelles, vora la riera de Sant Jaume Segons la informació recollida al mateix lloc, al punt on devia erigir-se l’església, tot treballant les terres aparegué una cavitat que hom deixà al descobert esperant que algú anés a investigar-la El forat fou tapat posteriorment, sense que…