Resultats de la cerca

Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles

Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309 El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar , administrat pel seu germà Jaume Desvilar i després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu 1401

S’inicià a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona fent marxa atlètica, però la influència del seu germà Xavier la decantà cap al triple salt També competí pel Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campiona catalana júnior 1995, 1996, promesa 1998, 1999, 2000 i absoluta, a l’aire lliure 1998, 2000 i en pista coberta 1998, 1999

Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep

Començà pilotant per a Bultaco i, posteriorment, canvià a Derbi Disputà diversos grans premis del Mundial de velocitat, en la categoria de 50 cc, al llarg de les dècades de 1970 i 1980 Finalitzà en sisena posició en el Mundial de l’any 1979 Participà en diverses proves de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb el seu germà bessó, Joaquim

És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases Encara es poden veure les restes del castell i d’una torre de defensa L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost Als afores, es troba l'ermita romànica de Sant Germà

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al…

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma…

En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi…