Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
Expansió i millora dels conreus
Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren les rompudes…
Les revoltes antifiscals del 1766 al País Valencià
En el marc d’una carestia general provocada per una conjuntura agrària desfavorable des de l’inici de la dècada dels seixanta, i a causa també del descontentament popular provocat per les reformes adoptades pel ministre de Carles III, el marquès de Squillace, el poble de Madrid es revoltà el 23 de març de 1766 El moviment superava clarament les reivindicacions per a la subsistència i projectava els seus objectius en el camp polític Al llarg del mes d’abril, una onada d’avalots recorregué la monarquia amb un comú denominador l’exigència de rebaixes dels preus dels aliments Alhora, aquest…
L'agricultura al món i als Països Catalans
Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…
Tonquín
Divisió administrativa
Regió septentrional del Vietnam.
Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa ateny 3142 m al Fan Si Pan El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta amb densitats de 1000 h/km 2 ,…
Medinyà
Conjunt de l’església i el castell de Medinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat al NE de la ciutat de Girona, al pla de la vora esquerra del Ter.
Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
Volga

El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el…
Benavarri
Benavarri
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribargorça, centre de la subcomarca de la Baixa Ribagorça.
El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major…
Catarroja

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina