Resultats de la cerca

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori del Liceu de…

L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760

Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb J Massot i VM Gibert Realitzà també estudis a Barcelona amb Felip Pedrell El 1921 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista a la catedral de Còrdova, on més tard exercí també de mestre de capella El 1935 fou nomenat professor del Conservatori de Palma Fou principalment a Mallorca on desenvolupà la seva activitat com a compositor Entre les seves obres destaquen l’oratori Lluc , Salve regina 1940, Ave maris stella 1942, In manus tuas 1942, Missa facilisima 1943, Psalmus 15 Conserva me 1944, Jesús redemptor 1944, Salve lucana…

Durant els primers temps de la seva activitat possiblement treballà sota el patronatge de sir Thomas Monson, juntament amb el compositor Thomas Campion D’aquesta època és el seu Book of Ayres 1601 Més tard, el 1603, fou nomenat llaütista de la cort del rei Jaume I Publicà arranjaments per a consort d’obres pròpies i també d’altres compositors en Lessons for consort 1609 A partir del 1609 participà en la creació d’una companyia d’actors infantils, Childrens of the Queen’s Revel, amb la qual continuà actiu almenys fins el 1617 Es mantingué en el servei reial fins la seva mort

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…

Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i Voluspaa 1926

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri , portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de València És fill…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres d’Orbón…

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou…