Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
glàndules odoríferes
Anatomia animal
Glàndules pròpies dels mamífers, els rèptils, els insectes i alguns miriàpodes i que, en secretar substàncies a l’exterior, serveixen per a establir una comunicació intraspecífica durant l’època de zel, o bé com a mecanisme defensiu.
puça
Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en alguns llocs esdevé…
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
adaptació genètica
Ecologia
Adaptació que és resultat de certes mutacions produïdes a l’atzar, però que es mantenen per selecció natural, p ex, la de certes famílies d’insectes a insecticides concrets o la d’alguns microorganismes a determinats antibiòtics.
Els ecosistemes cavernícoles
Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…
La biotecnologia
Què és la biotecnologia D’algun temps ençà, s’està estenent, en diversos àmbits de l’activitat humana, l’ús de microorganismes vius, com ara bacteris, virus o llevats ja sigui l’organisme complet o només una part o una substància sintetitzada com, per exemple, els enzims, tant per a la fabricació de productes d’interès industrial i comercial com per a millorar les característiques de productes ja existents Els processos de producció que se serveixen de materials biològics com a generadors de substàncies…
roja
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters, de la família dels escolítids, de petites dimensions; les larves s’alimenten de la fusta de l’olivera, l’escorça de la qual es torna roja en el lloc on hi ha l’insecte.
ligeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat i deprimit per sobre, el cap triangular i proveït d’un llarg agulló format per tres o quatre artells i amb antenes llargues i filiformes.
Inclou unes 2000 espècies, de colors foscs i règim herbívor, entre les quals es destaquen les del gènere Lygalus , que és molt perjudicial
satúrnids
satúrnids (Saturnia pyri)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones de talla gran (envergadura alar de fins 25 cm), de cos pilós amb espiritrompa reduïda o sense, ocels molt visibles sobre les ales amples i antenes bipectinades.
Alguns teixeixen capolls de seda tenen larves grans i fitòfagues Són de costums nocturns i la majoria viuen als països tropicals, bé que són cosmopolites Posseeixen atracció sexual a gran distància, mitjançant l’olfacte Els gèneres més coneguts són Saturnia, Attacus i Graellsia graèlsia
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional