Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
santuari de Lord
Vista del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…
Surt de la presó un destacat defensor dels drets humans xinès
Les autoritats xineses treuen de la presó l’advocat Wang Quanzhang, arrestat el 2015 en una operació policial juntament amb uns 200 activistes pels drets humans més Després d’estar en presó preventiva no notificada vora tres anys, va ser jutjat el desembre de 2018 i condemnat a quatre anys i mig de presó En el judici, es va negar a reconèixer el delicte de subversió pel qual se’l condemnava El 28 d’abril se li permet reunir-se amb la seva família a Pequín En la majoria de casos com el seu, els condemnats passen a un règim d’arrest domiciliari o llibertat vigilada Wang Quanzhang…
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G…
cremallera
El cremallera de Núria
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d’obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos carrils de simple adherència.
Aquest sistema és adequat per a ferrocarrils de muntanya amb pendents del 15% Núria al 25% Zugspitze, Jungfrau, excepcionalment més i tot Corcovado, Brasil, 30% Pilatus, Suïssa, 48% El carril dentat o cremallera se situa a l’eix de la via, i pot consistir en unes barres paralleles unides per petites travesses sistema Marsh, Mount Washington, EUA, 1866 sistema Riggenbach, Rigi, Suïssa, 1889, en una sola barra amb dents a ambdós flancs sistema Strub, Jungfrau, Suïssa, 1912, en dues o tres barres dentades paralleles desplaçades de mig pas o d’un terç sistema Abt, Montserrat, del…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
moneda barcelonesa

Moneda emesa sota l'autoritat de l'emperador carolingi Lluís el Pietós, entre el 814 i el 840
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions foren…
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del…
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals,…
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…
Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

Sala dels vehicles de pedal del Museu de Joguets i Autòmats
© Museu de Joguets i Autòmats
Museu
Museologia
Col·lecció permanent oberta al públic l’any 2004 per l’antiquari i galerista Manel Mayoral a la seva població natal de Verdú.
Era emplaçat a l’antiga casa pairal de Cal Jan segle XV, rehabilitada, al bell mig del poble S'hi exposava una mostra de més de 1000 joguines i objectes compilats per Mayoral i distribuïts en quatre plantes que suposen 1895 m 2 d’exposició La collecció estava estructurada en quatre grans àmbits el poble i el camp objectes d’una antiga botiga de queviures, nines de cartró, etc, les fires i atraccions collecció d’autòmats, titelles, teatrins, etc, els vehicles de joguina i de pedal bicicletes, tàndems, tricicles, cotxes, màquines de tren, etc, i el món del futbol futbolins, pilotes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 96
- 97
- 98
- 99
- 100
- 101
- 102
- 103
- 104
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina