Resultats de la cerca

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament un porxo, les…

El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn la ramaderia 144 caps de bestiar boví, 264 d’…

Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…

Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…

Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…

Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…