Resultats de la cerca

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…

Estudià amb Paul Juon a la Hochschule für Musik de Berlín Des de molt jove se sentí atret pels moviments avantguardistes i fou influenciat pel socialisme utòpic que es respirava al Bauhaus Durant els anys vint collaborà amb B Brecht El resultat foren dues òperes de cambra Schöne Geschichten 'Belles històries', que suggereix la influència d’A Schönberg, i Zeus und Elida 'Zeus i Elida', una comèdia satírica sobre Hitler, representat per Zeus El 1933 s’establí a Viena per tal d’estudiar amb A Webern i el 1934 s’exilià a Palestina, on ensenyà al Conservatori Palestí de Jerusalem 1934…

Estudià piano durant la seva infantesa i joventut, però en casar-se abandonà l’activitat musical durant més de vint anys Fou en plena maduresa que es dedicà seriosament a la música estudià piano amb Gibert i Camins i Carlos Pellicer, contrapunt, fuga i formes amb J Poch, i composició amb J Soler Assistí a les classes de música del segle XX de Carles Guinovart, amb qui amplià els seus coneixements en aquest camp amb l’estudi de les noves tendències, particularment la Nova Escola de Viena Aquests estudis marcaren la seva producció musical, que es caracteritza per una…

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els concerts per a…

El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de Lassus, Th Crecquillon, N Gombert i C Janequin Susato deixà més de…

La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates i també…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3,…

L’any 1569 era actiu com a cantor de la capella de la cort bavaresa a Munic Dos anys després, cap al 1571, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Vicenza Entre el 1576 i el 1577 serví, altre cop com a cantor, a la cort d’Innsbruck Fou el successor d’A Scandello com a mestre de capella a Dresden l’any 1580 D’aquí passà a Praga, on està documentat com a tenor a partir del 1584 Publicà, entre d’altres, quatre llibres de Canzoni napolitane a tres veus -tres a Venècia 1571, 1572 i 1575 i un a Dresden 1585-, sis misses a quatre veus Dresden 1582, vint magníficats en…