Resultats de la cerca
Es mostren 173290 resultats
blanc-i-blau | blanc-i-blava
Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
Pepi I
Història
Faraó de la dinastia VI (~2333-2285 aC).
Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis
Nekao I
Història
Cap de Sais.
Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I , fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais
Segimon I
Segimon I, per Pisanello
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic (1433-37), rei d’Hongria (Segimon I: 1387-1437), dels Romans i de Germània (1411-33), d’Itàlia (1431-37) i de Bohèmia (Segimon I: 1419-37) i elector de Brandenburg (1378-88).
Fill de l’emperador Carles IV, fou casat 1386 amb la reina Maria, filla de Lluís I d’Hongria Intervingué en les lluites entre el seu germà el rei Venceslau IV de Bohèmia, i la noblesa d’aquest país Dirigí un exèrcit europeu contra els turcs i fou derrotat 1396 Per posar fi al Cisma d’Occident propugnà la celebració del concili de Constança , en el qual participà No és ben determinada la seva manca de responsabilitat en la mort de Jan Hus, al qual havia concedit un salconduit Les seves absències d’Alemanya originaren que els prínceps formessin la Unió de Bingen, per dirigir la guerra contra…
Lotari I
Història
Emperador d’Occident (840-855).
Rei d’Itàlia per cessió del pare 820-855, de Borgonya 840-855 i de Lotaríngia 840-855 Primogènit de Lluís I el Piadós, el 818 fou associat a l’Imperi, i fou coronat emperador a Roma el 823 El 834 es retirà a Itàlia per encarregar-se del govern En morir el pare lluità contra els seus germans, Carles II el Calb i Lluís II el Germànic però fou derrotat a Fontenoy-en-Puisaye 841 i hagué d’acceptar el Tractat de Verdun 843, pel qual era dividit l’imperi tanmateix, fou reconegut emperador Lotari conservà Itàlia, Provença i Frísia Abans de morir dividí 855 els seus estats entre els seus fills Lluís…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Yezdegerd I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (399-420).
Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills
Teglatfalassar I
Història
Rei d’Assíria (1115-1077 aC).
Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions arquitectòniques…
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina