Resultats de la cerca

Generalment hom considera que l’ultraplàncton comprèn els organismes d’un diàmetre inferior a 5 microns, com ara els microflagellats

Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció…

Hom el calcula a partir de l’hematròcit i del nombre d’eritròcits i l’expressa en microns El valor normal és de 76 a 95 π 3

Generalment, hom considera que el nanoplàncton comprèn els organismes entre 5 i 50 microns de diàmetre, marge que inclou la part quantitativament més important del fitoplàncton flagellats, coccolitoforals i petites diatomees i dinoflagellades

Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids

El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…

Generalment és una cèllula voluminosa, puix que conté molt de vitel de reserva en el citoplasma En els metazous es forma una capa cellular que l’envolta, segons disposicions característiques de cada grup zoològic i que constitueix el follicle Sol ésser una mena d’epiteli simple, constituït per més o menys cèllules, que en alguns casos s’ondula i fa fistons ramificats que poden penetrar l’òvul El nucli de l’òvul és anomenat vesícula germinativa , i és esfèric i gros La grandària de l’òvul varia en funció del vitel que conté En general va de pocs microns fins a 30 mm, com el cas del rovell de l…

Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub…

L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós perifèric, els…