Resultats de la cerca

Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…

És autor d’un mapa d’Oriola i els seus voltants, d’uns Anales de Orihuela 1241-1523, escrits el 1622, editats entre el 1954 i el 1956, d’un tractat sobre les Germanies i d’un altre sobre bandositats i desafiaments

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

Fill de Marcelo Rivas Mateos  i pare de Salvador Rivas Martínez Fou catedràtic de botànica de les facultats de farmàcia de Granada i de Madrid És autor de nombrosos treballs de florística i de fitosociologia, entre els quals destaquen Revisión de las orquídeas de España 1930, Importancia fármaco-botánica del Valle de Tena 1945, Algunas novedades fitosociológicas de España meridional 1968 i, amb Bellot Rodríguez, Estudios sobre la vegetación y flora de la comarca Despeñaperros-Santa Elena 1945

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…

Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…

Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atès que reprèn la novellística al País Valencià en llengua catalana amb la seva obreta Rondalla de rondalles , que assolí un èxit rotund des del moment de la seva primera edició, el 1768 València, Benet Montfort, i de la qual es feren vuit edicions fins el 1884 i està considerada l’obra en prosa catalana més important…

Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…

Consideracions generals Els boscos han esdevingut als nostres ulls l’exemple per antonomàsia de l’èxit de la natura cap altre ecosistema no iguala la seva capacitat d’acumular biomassa i de modificar les condicions ambientals Malgrat la dominancia que hi assoleixen els vegetals arboris, els boscos són ecosistemes complexos i no mers conjunts d’arbres Els boscos cobreixen encara més d’una quarta part dels Països Catalans Aquesta avetosa de la mata de València Vall d’Àneu és una bella mostra del nostre patrimoni forestal Fototeca/MC Els boscos són ecosistemes terrestres dominats per arbres…