Resultats de la cerca

Elegeix el canceller primer ministre a proposta del president de la república i controla el poder executiu A la Confederació Germànica 1815-66 l’assemblea federal Bundesversammlung rebia així mateix el nom de Bundestag a la República d’Àustria també fou el nom donat al Nationalrat Des de la fi de la Segona Guerra Mundial han estat cancellers Konrad Adenauer  1949-63, Ludwig Erhard  1963-66, Kurt Georg Kiesinger   1966-69, Willy Brandt  1969-1974, Helmut Schmidt  1974-1982, Helmut Kohl  1982-98 i Gerhard Schröder  1998-2005 Des del 2005 ocupa el càrrec Angela Merkel Té 709…

La Unió Cristianodemòcrata elegeix la successora d'Angela Merkel com a presidenta del partit, càrrec que ocupava de feia 18 anys La nova líder del partit conservador, Annegret Kramp-Karrenbauer, és la presidenta del land de Saarland, i s’imposa per 517 contra 482 vots a Friedrich Merz, cap del grup CDU/CSU al Bundestag Kramp-Karrenbauer serà la candidata de la coalició a les eleccions del Bundestag de l’octubre de 2021 En cas de guanyar-les, succeirà Merkel a la cancelleria, que ha ocupat 16 anys

S'oposà al nacionalsocialisme i fou empresonat 1938-44 Fou president del partit demòcrata de Baviera 1946-56, ministre de justícia 1949-53, president nacional del seu partit 1953-57 i vicepresident del Bundestag 1960-67

El Bundesrat Cambra Alta del Parlament alemany aprova el nou codi de nacionalitat alemanya, un text que ja va ser aprovat pel Bundestag Cambra Baixa el 7 de maig El nou codi, acceptat després de llargues negociacions, facilitarà la naturalització dels nens nascuts de pares estrangers

Estudià dret a Colònia Diputat de la democràcia cristiana a partir del 1957, fou ministre d’afers alemanys 1962-63, cap del grup demòcrata-cristià 1964-73, president de la CDU 1971-73 i ministre d’afers interalemanys 1982-83 En 1983-84 fou president del Bundestag

El Bundestag parlament investeix la democratacristiana Angela Merkel com a nova cancellera alemanya al front d'un govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata SPD, com a resultat de les negociacions posteriors a les eleccions del 24 de setembre de 2017 Merkel es converteix, així, per quarta vegada en cap de govern, càrrec que ocupa des del 2005   

Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971 Membre de la Christlich-Demokratische Union  CDU des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU 1981-84 Des del 1998 fou membre de la presidència de la CDU En els governs presidits per Helmut Kohl  1982-94 fou ministre d’Afers Especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’Interior El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític L’autor de l’atac fou declarat malalt mental Cap del grup parlamentari CDU/…

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Tingué l’origen en les primeres protestes ecologistes, antinuclears i antimilitaristes especialment contra les bases de l’OTAN a la República Federal d’Alemanya de la dècada de 1970 A partir de l’obtenció de representants en l’administració local, “Els Verds” Die Grünen es constituïren el 1980 com a partit d’àmbit federal, el 1982 entraren per primer cop en un parlament regional Hessen, on el 1985 formaren govern en coalició amb l’SPD i el 1983, al Bundestag A la meitat dels anys vuitanta esclataren les tensions entre els sectors “realistes” realo , representats especialment per…

Membre del partit democratacristià, fou secretari d’afers estrangers 1951-58 i presidí la comissió executiva de la CEE 1958-67, però dimití, en desacord amb la política nacionalista de De Gaulle Fou president del Moviment Europeu 1968-74 i membre del Bundestag 1969-72 Formulà l’anomenada doctrina Hallstein el govern alemany de la República Federal d’Alemanya trencaria les relacions diplomàtiques amb qualsevol estat, llevat de l’URSS, que reconegués la República Democràtica Alemanya, i insistia en la unitat d’Alemanya Aplicada a Iugoslàvia 1957 i a Cuba 1963, fou substituïda des…