Resultats de la cerca

Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni

La seva mare era Ermengarda possiblement de la família dels comtes d’Alvèrnia Tolosa passà el 887 a Odó de Rodés Fundà els monestirs de Cluny 910 i Socilanges 916 Es casà amb Ingilberga, filla del rei Bosó I de Provença La seva germana Adelinda es casà amb Acfred I de Carcassona i Rasès Fou enterrat al monestir de Sant Julià de Briude, del qual és considerat segon fundador

Fill segon de Ferran I el Gran, n'heretà el regne de Lleó 1065 i les paries de Toledo El seu germà Sanç II de Castella ambicionava l’hegemonia castellana sobre la lleonesa els dos germans s’enfrontaren a Llantada 1068 i a Golpejera 1071 Alfons fou vençut i empresonat a Burgos posat en llibertat, passà a Toledo L’assassinat de Sanç 1072 donà a Alfons la possessió dels dos regnes, previ jurament exculpatori Empresonat un altre germà seu, Garcia, Alfons s’annexà Galícia i Portugal Pel nord-est arribà fins al País Basc i la Rioja El seu primer casament amb Agnès d’Aquitània determinà una sensible…

Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del…

Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes…

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…

En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…