Resultats de la cerca

Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical,…

Estudià música a Bristol i posteriorment amplià la seva formació com a cantant amb A Richards Broad Debutà el 1916 amb la companyia de Carl Rosa, amb la qual romangué fins el 1924 i interpretà papers d’òperes de G Verdi, P Mascagni, G Puccini i R Wagner L’any 1924 cantà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, com a Freia L’or del Rin , amb direcció d’A Toscanini Fou en aquest teatre on, durant anys successius, interpretà diversos papers verdians El 1926 protagonitzà a Brescia, en unes aplaudides funcions, Turandot , paper que mantingué en repertori durant els següents vint anys…

Estudià cant a la seva ciutat natal i hi debutà el 1968 Entre el 1972 i el 1977 formà part de la companyia de l’Òpera de Frankfurt i el 1976 actuà al Metropolitan de Nova York en Els mestres cantaires de Nuremberg El 1977 i el 1978 interpretà al Festival de Bayreuth els papers d’Elisabeth i Venus Tannhäuser Especialitzada en els grans personatges d’òpera alemanya, com ara els de R Wagner i R Strauss, i els de soprano dramàtica de l’òpera italiana, entre ells els de G Puccini i U Giordano, ha estat una de les sopranos més apreciades del final del segle XX al Gran Teatre del Liceu, on debutà…

Iniciada al Club Medina, l’any 1978 ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès, amb el qual fou campiona de Catalunya per equips 1978 L’any 1980 aconseguí la medalla de plata del Campionat de Catalunya competint com a independent El 1981 s’inscrigué a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona i un cop retirada treballà d’entrenadora

Membre del Club Natació Manresa, guanyà el Campionat de Catalunya de 200, 400 i 800 lliure 1988 Fou també campiona d’Espanya dels 400 m lliure 1987 i 800 m lliure 1988 Participà en els Jocs Mediterranis de Latakia, Síria 1987

Estudià filosofia i ciències del teatre a la facultat de filosofia i a l’Escola de Cinematografia i Televisió de Viena Des del 1965 viu i treballa a Madrid Amb J Navarro Baldeweg, A Schlosser i el filòsof P Bulnes, creà la revista experimental Humo La seva producció reflecteix un gran interès pels materials mercuri, gel, marbre, sorra, parafina, plom, etc, amb els quals realitza jocs irònics La seva obra reflexiona entorn de diversos motius la idea de circuit, de rastre, de polaritat, de proliferació, la memòria perduda, etc El seu treball s’expressa a través de diversos llenguatges, des de…

Deixebla d’ÉManet Exposà al Saló des del 1870 Conreà la pintura de temes burgesos i el paisatge, especialment marines L’educand , 1870, Musée de Vilanuèva d’Olt La niuada , 1874, i La llotja dels italians , 1875, Musée d’Orsay, París

Fou deixebla de Voldemar Sturesteps Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg L’any 1968 contragué matrimoni amb el diplomàtic xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976 Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de Música de Barcelona