Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
Organització fundada l’any 1919 per a continuar les tasques de l’Associació Internacional de Societats Químiques.
El seu nom fou canviat l’any 1930 pel d’ Unió Internacional de Química , però el 1951 hom li tornà el nom original, resumit en les sigles IUPAC International Union of Pure and Applied Chemistry Té com a objectius el foment de la cooperació entre els químics dels estats membres, l’estudi de tòpics químics d’interès internacional on calgui regulació, l’estandardització o codificació i la contribució al desenvolupament de la química pura i aplicada en tots els seus aspectes Consta de les seccions següents química física, química inorgànica, química orgànica, química macromolecular,…
tennes
Química
Element químic sintètic de nombre atòmic 117, aprovat per la IUPAC el novembre del 2016.
Fou sintetitzat, el 2009, per científics russos i nord-americans a l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna Rússia És un element superpesant i inestable La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununsepti , amb el símbol Uus
oganessó
Química
Element químic sintètic i radioactiu de nombre atòmic 118, aprovat per la IUPAC el desembre del 2015.
Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian
nihoni
Química
Element químic sintètic de nombre atòmic 113, aprovat per la IUPAC el novembre del 2016.
La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununtri , amb el símbol Uut L’any 2015 fou assignada la descoberta d’aquest element —que es remunta al 2004— a l’institut Riken Japó, per davant de les reclamacions de l’Institut de Recerca Nuclear JINR de Dubna Rússia, un equip nord-americà i rus que assegurava haver reportat el descobriment el 2003, com a subproducte de la formació de l’ununpenti posteriorment anomenat moscovi El nihoni és un element sintètic, resultat de la desintegració de l’element 115 moscovi, i radioactiu, l’isòtop més estable conegut del qual…
moscovi
Química
Element químic sintètic de nombre atòmic 115, aprovat per la IUPAC el desembre del 2016.
La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununpenti , amb el símbol Uup Fou descobert el 2003 per científics russos de l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna Rússia i científics nord-americans del Lawrence Livermore National Laboratory L’any 2013 un equip de la Universitat de Lund Suècia confirmà la troballa d’aquest element És un element sintètic que no es pot trobar en la natura la seva vida és tan curta que qualsevol quantitat produïda naturalment s’hauria desintegrat fa molt de temps S’obtingué per primera vegada bombardejant àtoms de 243 Am amb àtoms de…
hidrogen-
Química
Prefix que indica la presència d’hidrogen no substituït en la molècula d’una sal àcida o en l’anió corresponent.
És el prefix recomanat per la IUPAC en substitució de bi , que no és acceptat Així, cal dir hidrogencarbonat, hidrogensulfat, etc, en lloc de bicarbonat, bisulfat, etc
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
anhídrid
Química
Òxid que forma un oxoàcid en combinar-se amb l’aigua.
La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics
unitat de massa atòmica
Física
Unitat de mesura de la massa d’un núclid, igual a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 32445.
Aquesta unitat fou adoptada el 1960 per la IUPAP, i el 1961 per la IUPAC Anteriorment hom la definia com a 1/16 de la massa d’un àtom d’oxigen de nombre de massa 16 16 O, i era igual a 1,659810 -27 kg
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina