Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Bienvenida
Família de tres generacions de toreros que han utilitzat el pseudònim de llur avi, el banderiller Manuel Mejías Luján, fill de Bienvenida (Badajoz).
Manuel Mejías Rapela 1884-1964, fill de l’anterior, prengué l’alternativa a Madrid 1905 Com a empresari i apoderat promogué l’activitat dels seus fills Manuel Mejías Jiménez 1912-38, el qual, havent pres l’alternativa a Saragossa el 1929, el superà en prestigi i fou un dels més destacats representants de l’alegre escola sevillana José Mejías Jiménez Madrid, 1914, matador i banderiller, que prengué l’alternativa a Madrid el 1931 Antonio Mejías Jiménez Caracas, 1922-Madrid 1975, que prengué l’alternativa el 1942 Ángel Luis Mejías…
Enric Belenguer
Banderiller, conegut pel sobrenom de Blanquet.
Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías i ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
Maurice Ohana
Música
Compositor francès.
Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres allusions de…
Orfeó de Sants
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…
Sexperiencias
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 92 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JMNunes Barcelona GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas blanc i negre, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Antoni Ros i Marbà INTERPRETACIÓ Carlos Otero, Marta Mejías, Antonio Betancourt, Maria Quadreny Sinopsi Unes quantes noies fan autoestop davant d’alguns símbols revolucionaris, uns quants caràcters xinesos i una presó Aquestes imatges s’alternen amb notícies sobre conflictes internacionals i introdueixen els personatges, dues noies i dos homes, dins d’un món envaït per la publicitat, el consum i la política Producció Animat per l’èxit de…
Maurice Ohana
Música
Compositor i pianista francès d’origen britànic.
Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…
Lejos de los árboles
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1970, Documental, 79 min., dirigida per Jacinto Esteva Grewe.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay, Barcelona, Pere Portabella associat ARGUMENT I GUIÓ JEsteva FOTOGRAFIA Joan Amorós i, en determinades seqüències, Juan Julio Baena, Luis Cuadrado, Manuel Esteban, Francesc Marín i Milton Stefani blanc i negre, Cinemascope MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny, Emilio Ortiz, María Dolores Pérez-Pueyo, Rafael Azcona, José María Nunes MÚSICA Marco Rossi, Carlos Meleras, Johnny Galvao, Conjunts Los Gatos Negros, Los Mustang, Os Duques INTERPRETACIÓ Manuel Cano i Marta Mejías veus en off , Luis González Seara…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau…
Rafael Alberti Merello
© AVUI
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…