Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
el Moixeró
Paisatge del Moixeró
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al límit entre el Berguedà (Gréixer) i la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús).
Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben…
baronia de la Pobla Tornesa
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montornès
(Plana Alta), que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim.
El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès
Francesc Cerdà i de Villarestau
Francesc Cerdà i de Villarestau Rapte de Ganimedes
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
Felip III de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1419-67).
Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de…
Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC)
Historiografia catalana
Institució creada el 1982 per un petit grup d’universitaris i estudiosos nord-catalans: Joan Becat (director), Domènec Bernardó, Ramon Gual, Alícia Marcet, Miquela Valls i Pere Verdaguer.
El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la història, la…
campana

Secció d’una campana
© fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
Canigó
Literatura
Poema èpic de 4.338 versos en dotze cants i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi Subtitulat Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista , el punt de partença fou la visita de les ruïnes dels monestirs de Sant Martí de Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, a les valls del Canigó , muntanya emblemàtica, en especial per “als catalans de França”, als quals és dedicat el poema Bé que alguns dels elements principals que el componen poden ésser rastrejats en projectes de l’adolescència de l’autor, sembla que l’esquema fou definitivament concebut i l’execució iniciada l’estiu del 1880 fou editat el 1886 Argument L’acció és situada al segle XI als Pirineus Gentil , fill del…
,
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…