Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Montant
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants nord-orientals de la serra de l’Espina, a l’E de la serra de Montalgrau.
Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església…
Montan

Vista aèria de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 136 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme de Tost.
És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost
Montanejos
Montanejos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona, on passa profundament engorjat Terme molt muntanyós i poc conreat, el bosc hi ocupa 460 ha L’agricultura és predominantment de secà i el regadiu es localitza al fons de la vall Hi ha fonts d’aigües medicinals sulfatades i bicarbonatades, base de la tradicional funció d’estiueig El poble 456 h 2006 468 m alt és a la dreta del Millars, entre les confluències de la rambla de la Maimona i del barranc de Montant L’església parroquial Sant Jaume fou bastida en 1782-98 Dependent de Montant…
serra d’Espina
Serra
Alineació muntanyosa de direcció NW-SE (1 405 m alt.), formada per anticlinals triàsics, estesa entre la serra de Montalgrau i el coll d’Arenillas.
Separa les conques del Millars i del Palància i és continuada per la serra d'Espadà vers la Plana La cobreixen pinedes, carrascars i garrigues, aprofitades per la ramaderia la migradesa de l’agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu dels nuclis de població Pina, Figueres, Pavies Alt Palància i Montant, Vilanova de la Reina i la Font de la Reina Alt Millars
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou…
Cirat
Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de…
Santa Coloma de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Porta original d’arc de mig punt, tapiada i situada al mur de ponent, a l’indret on ara hi ha el presbiteri d’aquesta església totalment transformada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Coloma és al centre del petit nucli de Montan Mapa 34-11253 Situació 31TCG670773 Per a arribar al poble, cal seguir el mateix camí que s’ha descrit en tractar el castell i la torre de Montan JAA Història La parròquia de Montan, tradicionalment escrit Montant, que apareix esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell amb la grafia de Montedamno , era…
Vallterra

Armes dels Vallterra
Llinatge noble originari, sembla, de Valtierra (Navarra) i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…
vall de la Vansa
Paisatge de la vall de la Vansa ; al fons, el poble de Sorribes de la Vansa
© Fototeca.cat
Vall dels Prepirineus, a l’Alt Urgell, de direcció E-W, limitada al N per la serra de Cadí i al S per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del…