Resultats de la cerca

Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de…

Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de relacionar amb l’…

El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els Urtx…

Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor

Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià

Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145, 1188 és…

Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…

El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües

Tot i que documentat tardanament —la primera referència és del 1361— sembla que el seu origen és anterior al 1300 El castell podria trobar-se en la mota situada a ponent del poble vers Millars Només unes excavacions arqueològiques, però, permetrien aclarir tal suposició Com Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall fou una possessió dels vescomtes de Castellnou Ambdós Sant Feliu continuaren pertanyent als vescomtes de Castellnou —sense perjudici dels drets diversos dels seus cosins, els vescomtes de Fenollet — fins a la mort, el 1321, del darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, deutor d’una…