Resultats de la cerca

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes…

Estudià cant a Frankfurt, on fou deixebla d’A Kohmann Debutà el 1920 a Heilbronn amb Undine , d’A Lortzing Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’Aquisgrà 1922-28 i de Hannover 1928-33 Després d’un any a Dresden, ingressà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el moment de la seva retirada dels escenaris 1957 El 1936 debutà al Covent Garden de Londres interpretant l’Eva d' Els mestres cantaires de Nuremberg , i hi tornà en temporades successives amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart i R Wagner El seu repertori inclogué ocasionalment personatges d’òperes de Cajkovskij i G…

Fundat l’any 1978, disposa d’equips masculins i femenins de totes les categories d’edat Participa en campionats d’àmbit català Una de les seves patinadores més destacades és Anna Catalán Organitza bianualment el Trofeu Tiana de patinatge Fa ús de la pista poliesportiva del parc del camp de futbol vell

Membre del Centre Excursionista del Vallès El 1933 formà part de la primera junta de la Federació Catalana d’Esquí De les seves ascensions destaquen la primera al Cavall Bernat de la Vall, a Sant Llorenç del Munt 1934, a les crestes de Tempestats 1934, la primera hivernal al Gran Encantat 1934, la travessa de sud a nord de la cresta del Diable 1934 i la cresta de Salenques 1935, als Pirineus Als Alps ascendí al Mont Blanc i l’Aiguille Verte, juntament amb Joan Cardona 1935

Difongué la idea que l’home és un ciutadà del món i que hi ha un déu superior als altres que no solament no necessita sacrificis, sinó que ni tan sols cal que sigui anomenat

Fundat el 1920, nasqué amb el nom de Futbol Club Tiana Els seus primers partits els disputà al camp de futbol del passeig de la Vilesa L’any 2000 arribà per primera vegada a primera territorial catalana Disposa d’escola de futbol base, un equip femení i un de veterans Juga al camp municipal de la zona poliesportiva

Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser…

Nom d’una antiga església i comunitat femenina situada a l’indret de l’actual Conreria, dins el municipi de Tiana, traspassat més tard a la cartoixa bastida sota seu entre el 1423 i el 1459 El lloc és documentat des del 1256, que hi ha notícies d’un grup de monges o donades aplegades en dit lloc El 1265 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, va convertir-lo en un monestir regular de canongesses augustinianes regit per la priora Guillema i amb dotze monges La comunitat va subsistir en aquest lloc fins el 1362, que es va traslladar a Barcelona L’edifici, capella i antic convent fou…

Situació Vista aèria d’aquesta antiga parròquia rural ECSA - J Todó Església parroquial, centre d’un nucli rural que s’es-tén per la part més al SW del gran terme de Tordera, a una petita altitud sobre la riera de Pineda, localitat aquesta amb la qual manté més afinitats i vinculacions, fins al punt que fou coneguda també com Sant Pere de Pineda Mapa L38-15394 Situació 31TDG733109 L’església es troba en un turonet a 250 m d’altitud sobre la vall de la riera de Pineda o de Riu, per on passa el carni que surt del quilòmetre 677, a l’entrada de Pineda, de la N-II Aquesta carretera o pista,…