Resultats de la cerca

És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya 1859

Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959

Estudià amb EGarcía Torres a Sevilla, amb JTragó a Madrid i amb Moszkowski i D’Indy a París, on residí des del 1905 fins al 1914 Fou nomenat professor del conservatori de Madrid el 1931 Molt inspirat per la seva ciutat, les seves millors obres són Sevilla 1909, Sonata romántica 1910, Rincones sevillanos 1910, La Procesión del Rocío 1913, Danzas fantásticas 1920, Sinfonía sevillana 1920, Rapsodia sinfónica 1931, per a piano i orquestra, etc De les seves obres teòriques cal destacar l' Enciclopedia abreviada de la música 1917-47 i un Tratado de composición musical 1947-50

Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de…

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i…

Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu del convent de…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra ressegueix la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó des dels temps dels gots fins al regnat de Joan II, tot i que hi ha algunes referències a l’edat antiga, i també al regnat de Ferran II L’elecció del mot Espanya s’ha d’entendre en el context humanista, que pretenia emmirallar-se en l’ideal de la Hispània romana, i també en el debat per l’hegemonia peninsular entre les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, que tingué un important vessant intellectual La redacció s’inicià el 3 de febrer de 1495, amb la instigació i l’assessorament de Jeroni Pau,…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història Després de guanyar les oposicions al cos d’arxivers, fou destinat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i, després d’una breu estada a Girona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1920 D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un considerable prestigi en els cercles literaris barcelonins Interessat des de sempre…