Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
estampat | estampada
Tecnologia
Dit de la peça, objecte, etc, metàl·lic afaiçonat per estampació.
estil
Retòrica
Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit.
No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer epistolar, didàctic, oratori, festiu, irònic, còmic,…
Der Blaue Reiter
Nom que prengué un grup d’artistes radicats a Munic que se separaren, pel desembre del 1911, de la Neue Künstlervereinigung
.
Fou format per Kandinskij, Franz Marc, Alfred Kubin i Gabriele Münter Marc era el director efectiu del grup, però l’esperit el donava Kandinskij, que seguia una concepció nova de l’art, que preparava i que expressà públicament a Über das Geistige in der Kunst ‘Sobre l’espiritualitat en l’art’, 1912 i a Rückblicke ‘Mirada vers el passat’, 1913 Paul Klee se sentí atret per aquest grup i també en formà part Al començament del 1912, Marc i Kandinskij publicaren l’almanac Der Blaue Reiter per a la coberta del qual serví el quadre de Kandinskij que donà nom al grup, autèntic catàleg de tot allò que…
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El rodament era…
Tomas Gösta Tranströmer

Tomas Tranströmer
© The Griffin Trust
Literatura sueca
Poeta suec.
Biografia El 1954 publicà el seu primer recull i en 1954-58 collaborà en la revista literària Upptakt Compaginà l’activitat literària amb estudis de psicologia, que completà l’any 1956 graduant-se a la Universitat d’Estocolm, on els anys següents dugué a terme recerca en el seu camp Exercí la professió en un centre per a delinqüents juvenils del 1960 al 1966, i posteriorment com a psicòleg laboral fins a la jubilació l’any 1990, en què un atac de feridura el deixà hemiplègic Obra Influït pel surrealisme i per Erik Lindegren , és un dels principals autors de la lírica sueca actual La …
vall de Núria
La vall de Núria
© Fototeca.cat
Vall
Vall del Pirineu axial, al municipi de Queralbs (Ripollès), centrada pel santuari de Núria
.
És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític Formen la capçalera el torrent de les Molleres que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt, el de Noufonts al pic de Noufonts, 2 864 m, el de la coma d’Eina al pic d’Eina, 2 794 m, el de Finestrelles al coll de Finestrelles, 2 590 m i el del Puigmal al Puigmal, 2 913 m El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un…
La Palanca (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que…
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
els Abruços
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, al vessant adriàtic.
El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals vall de l’Aterno, conca de Sulmona dominades a l’E pel Gran Sasso d’Itàlia 2914 m i la Maiella i, a l’W, pel mont Velino 2487 m La conca del Fucino , abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l’entorn de ciutats L’Aquila 69 233 h 1996, la capital regional Sulmana, encreuament de camins…
maó

Principals tipus de maó
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist obra vista Els maons són fabricats a les bòbiles bòbila Hi ha maons de diversos tipus, segons l’ús al qual són destinats, i sovint reben diferents noms Hom anomena maó afaiçonat el que té una forma geomètrica diferent a la del parallelepípede entre aquests cal esmentar el maó de pou, el maó de queixal, el maó de falca i el maó ganivet Les mides d’un maó ordinari són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm El maó mitjà té les mateixes mides…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina