Resultats de la cerca

El concepte de cànon comporta una noció d’ordre i de mesura, l’aplicació de la qual a les arts és molt antiga, car els egipcis ja l’empraren per a estructurar llurs obres plàstiques El cànon permet d’establir l’harmonia entre cadascuna de les parts d’una obra i la seva totalitat a partir d’una determinada extensió mòdul, dit, cap, etc presa com a base Els grecs hi dedicaren una atenció especial, i Policlet fins i tot escriví un opuscle on estudiava les proporcions ideals d’una escultura El Dorífor , on Policlet plasmà la seva tesi, està, tanmateix, en contradicció amb obres d’altres escultors…

Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians

La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…

Catalunya Els dotze dirigents independentistes durant el judici al Tribunal Suprem © RTVE L’impacte, fortíssim, del judici del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes va condicionar completament la política catalana durant l’any 2019, amb constants mobilitzacions socials a Catalunya i un notable ressò internacional Les sessions de la vista oral van començar el 12 de febrer i, al banc dels acusats, s’hi van asseure nou exconsellers del Govern de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i els màxims dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural durant els fets de la…

Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que…