Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Joseph Black
Química
Químic escocès.
Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aireaire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica
intercooler
Transports
Radiador que és refredat per l’aire que incideix sobre el cotxe en la seva marxa normal.
Es desenvolupà per evitar el problema de l’aire escalfat en passar pel rodet del compressor del turbo L' intercooler és un bescanviador de calor aire/aire, a diferència del sistema de refrigeració del motor, que és un bescanviador aigua/aire Amb l' intercooler s’aconsegueix refredar l’aire aproximadament el 40%, des de 100ºC–105ºC fins a 60ºC–65ºC El resultat és una notable millora de la potència i del parell motor gràcies a l’augment de la massa d’aire aproximadament del 25% al 30% A més, es redueix el consum i la…
bomba de calor

Esquema del funcionament d’una bomba de calor
© fototeca.cat
Física
Aparell que en funcionar provoca un flux d’energia des d’un focus fred (baixa temperatura) a un focus calent (alta temperatura) mitjançant l’aportació del treball mecànic d’una bomba (compressor);.
es basa en el fet que la temperatura de vaporització d’un fluid és més alta com més alta és la pressió a què és sotmès És reversible, o sigui que pot ésser emprada com a calefactor o com a refrigerador, i és formada per un compressor, un condensador, una vàlvula i un evaporador, connectats formant un circuit per on circula un fluid refrigerant freó la calefacció és obtinguda en utilitzar la calor despresa en la condensació del fluid quan circula pel condensador, i la refrigeració, per la calor absorbida en l’evaporació a l’evaporador El fluid és evaporat a baixa pressió a l’evaporador…
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de…
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
helicòpter

Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
Els rituals i les festes d’arbres
El simbolisme de l’arbre En la història de la humanitat, l’arbre ha tingut un gran simbolisme “L’Arbre de la Memòria”, un dels espectacles del Fòrum de Barcelona 2004, prenia l’arbre com a font de vida, fertilitat i màgia Montse Catalán Essent els arbres elements cabdals de la natura, no és pas estrany que els humans els hagin fet protagonistes d’uns rituals determinats, com tampoc que els hagin utilitzat per a bastir universos simbòlics Un dels trets característics dels arbres, el d’enfonsar les arrels en terra i assenyalar i buscar amb les branques el cel, tot donant fruits als éssers…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…