Resultats de la cerca

Tenen el cos aixafat amb 25-27 segments i 21-23 parells de potes Cosmopolites, abunden als tròpics

Un cop assecat i aixafat, constitueix una espècia delicadament aromàtica, de color bru groguenc, que en farmàcia és emprada com a eupèptic

El cap és enorme i aixafat, i té els ullals superiors corbats cap enfora i amunt Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental

Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum

Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…

Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…

El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca  Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta…

Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia,…

Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és…

Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…