Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític…
Capella de Manacor
Música
Agrupació coral mallorquina fundada el 1897 per Antoni Josep Pont, amb la collaboració de M. Amer i del compositor A. Noguera.
Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la cessà definitivament
Lodi
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades,…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…
exposició
Història
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.
Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…