Resultats de la cerca

S'educà a la Xina, on ambientà moltes de les seves novelles East Wind, West Wind 1929, The Good Earth 1931, Sons 1932, A House Divided 1935, etc Obtingué el premi Nobel de literatura el 1938

Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…

Greument ferit 1915, es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra Sous Verdun 1916, Nuits de guerre 1917 i La boue 1921 Des del 1922 es convertí en el mestre de la novella camperola, amb un enfocament qualificat de “naturalisme optimista” Raboliot 1925, premi Goncourt, i Marcheloup 1934 però també ambientà obres a l’Àfrica i el Canadà Eva Charlebois 1944 Ingressà en l’Académie Française 1946, de la qual fou secretari perpetu des del 1958 fins al 1973 És autor també d’un cicle animalístic Tendre bestiaire 1969, Bestiaire enchanté 1970 i…

Des de la seva primera obra, The Pope's Wedding 1962, mostrà una clara voluntat provocadora i polemica En Saved 1965, la violència de la situació i del llenguatge deixen el descobert la pobresa actual Seguiren Narrow Road to the Deep North 1958 i Early Morning 1968, dues obres situades al s XIX, al Japó la primera i a l’Anglaterra victoriana la segona i Bingo 1974, en la qual imagina el suïcidi de Shakespeare, per tal de no caure en la societat sense principis dels seus contemporanis A Lear 1971 reescriu El rei Lear shakespearià amb el seu propi missatge, mentre que The Fool 1975 s’ambienta…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…

De primer formaren part de la companyia d’Eduardo Scarpetta El 1932 constituïren la companyia de teatre humorístic I De Filippo, que dirigí Eduardo Representaren comèdies i farses escrites per ells i també obres de Pirandello i d’altres autors Peppino formà una companyia pròpia 1945, i Eduardo rebatejà la seva amb el nom de Teatro di Eduardo Tant l’una com l’altra actuaren moltes vegades a l’estranger Eduardo escriví comèdies i farses on revelà una gran fantasia i un humor malenconiós, típicament napolità Ditegli sempre di sì 1932, Natale in casa Cupiello 1931 Tractà també temes de gran…

Segons remarca el subtítol “Catalunya agonitzant”, l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el príncep Alfons i el conseller…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el vestuari A la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la finalitat de…

Vida Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres , i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta 1986-87, Carles Benpar, i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar" Homenatge a J V Foix 1986-88, Jordi Cadena, El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano Blue Gin 1987, Santiago Lapeira i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’…