Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
clorur d’acil
Química
Compost orgànic que és obtingut per acció dels derivats clorats del fòsfor o per la del clorur de tionil sobre un àcid orgànic.
Els clorurs d’acil, en general, són cossos líquids, d’olor acre, que a l’aire lliure desprenen vapor i alliberen l’àcid per acció de l’aigua Donen èsters amb els alcohols, amides amb l’amoníac, i anhídrids amb les sals d’àcids
ureid
Bioquímica
Cadascun dels derivats acilats de la urea.
Són substàncies de propietats similars a les amides i que gaudeixen d’una gran importància en bioquímica Com a principals ureids cal esmentar l’àcid allofànic, d’estructura lineal, i, entre els cíclics, l’alloxana, l’allantoïna, la hidantoïna i l’àcid barbitúric, així com les purines i diverses hidroxipirimidines
àcid sulfanílic
Química
Àcid sulfònic aromàtic.
Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
antiestàtic
Química
Compost que dóna conductivitat suficient a superfícies normalment no conductores per a evitar que s’hi acumulin càrregues elèctriques estàtiques, produïdes generalment per fricció.
Els antiestàtics són emprats per a productes tèxtils, plàstics, resines, paper, cuir, poliments a base de ceres, etc, i disminueixen o eviten les dificultats en el maneig de certs articles, l’atracció i l’adherència de la pols i àdhuc el perill d’incendi Poden ésser incorporats al material, o aplicats superficialment a l’article acabat, i llur acció pot ésser temporal o durable Molts d’ells actuen simplement fent possible la retenció d’humitat Els productes emprats com a antiestàtics són molt diversos i comprenen amines i amides de cadena llarga, bases i sals d’amoni quaternaris, àcids…
amina

Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
amidina
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —C(=NH)NH 2
.
Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia Així, per…
anhídrid d’àcid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).
Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid Exemples anhídrid acètic CH₃CO₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃ Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a la regió…
protecció
Química
En una síntesi orgànica, operació consistent en la transformació d’un grup funcional en un altre que, en les condicions a què s’hagi de sotmetre la molècula al llarg de la seqüència sintètica, sigui estable, i que, quan hom ho cregui convenient, pugui revertir, mitjançant una desprotecció, en el grup funcional original.
Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen, a més, una…