Resultats de la cerca

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa…

Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades …

Tenen les antènules diminutes i les antenes molt llargues Són marins, però viuen fora de l’aigua, a la zona litoral Llur activitat és preferentment nocturna Les dues espècies més conegudas són L italica , abundant a la Mediterrània, i L oceanica Són també anomenats paneroles de mar

Les antènules són ben desenvolupades, especialment en els mascles Els sexes són separats, i les glàndules genitals, imparelles La respiració és cutània, i els aparells circulatori, digestiu i nerviós són poc evolucionats Viuen a les aigües dolces i són, com tots el copèpodes, un dels principals components del zooplàncton

Les formes lliures tenen el cos deprimit i mancat de cuirassa, l’abdomen amb els segments fusionats i més curt que el cefalotòrax, ulls sèssils, antènules petites o nulles, potes marxadores i pleopodis laminars amb funció respiratòria i, en els aquàtics, alhora natatòria Són unisexuals, ovípars i amb desenvolupament directe Habiten a l’aigua dolça Asellus o a la mar Ligiaes idothea , però n'hi ha de terrestres Oniscus, Porcellio, Armadillium , bé que habiten en ambients humits Són corrents als Països Catalans els isòpodes lliures dels gèneres esmentats, i entre els paràsits…

A causa d’aquesta especial disposició, la regió cefàlica es presenta molt modificada, sense antenes ni ulls, i gairebé sense antènules La regió toràcica presenta sis parells d’apèndixs bífids que sorgeixen de les plaques de la cuirassa i actuen com a brànquies L’alimentació, planctònica, depèn també del moviment dels apèndixs toràcics Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada, i el desenvolupament és indirecte mitjançant larves nauplis , metanauplis i cipris , que després d’una vida lliure es fixen L’espècie Lepas anatifera o anatifa , que es fixa a objectes flotants,…

Tenen un nombre de metàmers alt, però variable, portadors en els segments toràcics d’apèndixs bífids, generalment molt poc diferenciats, com el sistema muscular i el nerviós Els apèndixs del tronc solen ésser foliacis fillopodis, uniformes i absents en els darrers segments són locomotors, prensors dels aliments i respiratoris Les mandíbules són grosses, com les antenes nedadores maxíllules, maxilles i antènules són reduïdes El tegument és molt poc calcificat, i algunes espècies presenten una closca o escut dorsal Els sexes solen ésser separats, i en certes espècies és comuna la…

Els mistacocàrides constitueixen un petit grup de crustacis que viuen a les aigües intersticials de les platges sorrenques del litoral marí Han trigat a conèixer-se perquè, pel seu hàbitat especial, no es detectaven en els estudis del litoral marí La millor manera de trobar-los és fer un clot a la sorra de la platja, en una zona pròxima a la línia de les onades, i filtrar l’aigua que l’omple amb un colador Se’n coneixen únicament 9 espècies, totes del gènere Derocheilocaris Les característiques que el defineixen més bé són les grans dimensions del cap i dels seus apèndixs, el…

Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…

Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…