Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
anestèsia analgèsica
Medicina
Utilització d’analgèsics potents (mòrfics) en elevades quantitats.
Els efectes depressors de la respiració dels mòrfics es reverteixen al terme de la intervenció amb antagonistes purs nalaxona
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
procinètic
Medicina
Dit del fàrmac que afavoreix la progressió del bol alimentari pel tub digestiu en incrementar-ne la motilitat i/o en millorar la coordinació del peristaltisme dels diversos segments del tub.
El perfil farmacològic de les substàncies procinètiques és molt divers i inclou agonistes colinèrgics, benzamides, antidopaminèrgics, anàlegs de la somatostatina i antagonistes opiacis
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals
convulsió
Patologia humana
Contracció violenta, involuntària i patològica dels músculs esquelètics, que determina moviments irregulars localitzats en un o diversos grups musculars, o bé generalitzats per tot el cos.
És anomenada convulsió tònica quan la contracció és sostinguda i produeix una fixació de la zona afectada, i convulsió clònica quan alterna les contraccions de grups musculars sovint antagonistes i produeix els típics moviments desordenats Algunes convulsions reben el nom de la malaltia que les produeix, com les convulsions epilèptiques, histèriques, tetàniques, etc
antipsicòtic
Medicina
Dit del fàrmac usat en el tractament de l’esquizofrènia i d’altres trastorns psicòtics.
Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cellular de la dopamina Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot Llur ús pot provocar efectes adversos importants sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític
antagonista del calci
Farmàcia
Medicament que actua alentint l’entrada d’ions de calci a l’interior de les cèl·lules musculars.
Aquest fet provoca una disminució de les resistències perifèriques arterials i de les necessitats d’oxigen del miocardi, raons per les quals aquestes drogues són emprades en el tractament de la hipertensió arterial i de la cardiopatia isquèmica angina de pit i infart de miocardi i també en alguns casos d’ateroesclerosi cerebral Entre els antagonistes del calci més importants hi ha la nifedipina i la nicardipina
agent secret | secreta
Cinematografia
Literatura
Personatge de ficció literària i cinematogràfica creat els anys cinquanta.
L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A diferència de l’…
anticolinèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels agents que actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics.
Tenen aquesta acció els composts naturals alcaloides derivats de la belladona, com l’atropina, i l’escopolamina i els composts de síntesi com la propantelina i l’isopropamida
diürètic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina, generalment augmentant l’eliminació de sodi, que va seguida de la d’aigua.
Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats en els casos…