Resultats de la cerca

Els més utilitzats es designen pel nom de la característica que modifiquen o confereixen accelerants, airejants, anticongelants, impermeabilitzants, retardadors

Els mètodes emprats són l’aspersió de líquids anticongelants els descongeladors tèrmics, que escalfen les superfícies on el glaç es pot dipositar, bé per mitjà de resistències elèctriques, bé per aire o aigua calents i els descongeladors pneumàtics, constituïts per cambres inflables que trenquen el glaç en desinflar-se avió illustració

És un líquid incolor, viscós, higroscòpic, que bull a 187°C És miscible en l’aigua i gairebé en tots els solvents orgànics Hom l’obté per hidratació de l’òxid de propilè És emprat en síntesi orgànica, en la preparació de polipropilenglicol, polièsters, cellofana, solucions anticongelants, com a dissolvent, agent higroscòpic, lubrificant, humectant, emulsionant, additiu alimentari i en la manufactura de plastificants, fluids hidràulics, bactericides i en cosmètica

És l’epòxid més simple i té com a fórmula És obtingut per oxidació catalítica de l’etilè en corrent d’aire, en presència de catalitzadors a base d’argent És un compost molt reactiu amb l’aigua dóna etilenglicol, i amb els reactius de Grignard, alcohols primaris És emprat en l’obtenció d’anticongelants, detergents i resines acríliques i com a fumigant de fruita per la seva acció contra els fongs

L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de…

Fou descobert per R Boyle 1661 en els productes de condensació provinents de la destillació seca de la fusta Actualment hom el prepara per síntesi a partir d’una mescla de CO i H 2 gas d’aigua, segons la reacció CO + 2H 2 ⇌ CH 3 OH, a 300°C i 200 atm, en presència d’una mescla d’òxids de crom i de zinc, que actuen com a catalitzadors També pot ésser obtingut per oxidació del metà És un líquid incolor de tast cremant, inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte cutani És emprat com a solvent, combustible especial i en la fabricació d’anticongelants per a automòbil

La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder antidetonant d’un…

El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…

Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…