Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hassidisme
Judaisme
Moviment ultrareligiós, derivat de la càbala, sorgit dins el judaisme (1740) a Ucraïna.
La doctrina hassídica es caracteritza pel misticisme i l’antiintellectualisme Els seus adeptes anomenats ḥasidīm , piadosos, vestits segons un sever ritual, viuen en comunitats sota l’autoritat de successius rebbes , el primer dels quals fou el fundador Israel ben Eliezer, conegut també per Ba'al Šem Ṭōb Estesos ràpidament a l’Europa central, n'hi ha comunitats emigrades als EUA i a Israel
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
Ray Douglas Bradbury
Literatura
Novel·lista nord-americà de ciència-ficció.
Biografia Nascut en una família de pocs recursos que el 1934 emigrà a Los Angeles, de molt jove se sentí atret per la literatura i el cinema Decidit a convertir-se en escriptor, descartà la formació universitària i, aconsellat per alguns mentors, començà a escriure poemes, narracions i teatre El 1938 publicà la seva primera narració en una revista i des del 1942 es dedicà exclusivament a escriure El 1947 publicà el primer llibre de narracions, Dark Carnival , i el 1950, The Martian Chronicles , que el convertí en un dels autors dels gèneres esmentats més populars Escriví també guions per al…
pragmatisme
Filosofia
Corrent de pensament molt estès en el món contemporani i especialment desenvolupat com a doctrina filosòfica als països anglosaxons, sobretot als EUA, que hom pot caracteritzar per un clar antiintel·lectualisme i per la primacia que hom dóna a les conseqüències pràctiques en el coneixement i la comprensió de les coses.
Com a doctrina fou iniciat per Ch S Peirce, membre, juntament amb W James, del Metaphysical Club de Boston 1872-74 La collaboració d’ambdós i de F C S Schiller en la revista Leonardo 1903-07 féu cristallitzar l’anomenat pragmatisme italià M Calderoni, el jove G Papini i G Vailatti Bé que Peirce intentà de distingir la seva doctrina pragmatisme lògic de les modalitats que aquesta adoptà en James pragmatisme ètic i religiós i Schiller pragmatisme anomenat humanista, amb importants dosis d’irracionalitat i voluntarisme, tanmateix les dues darreres variants no foren sinó aplicació de la primera…
La controvèrsia identitària al País Valencià
La Pesta Blava , V Bello, Edicions 3 i 4, València, 1988 MG El cas valencià és el paradigma mateix segons el qual les elits culturals constitueixen un grup generador d’interpretacions de la realitat social i de perspectives de canvi El mestratge iniciàtic de Joan Fuster durant les dècades anteriors i de les generacions universitàries del franquisme tardà en són l’expressió més diàfana En efecte, l’avançada solitària i apassionada de Joan Fuster, d’una banda, i, de l’altra, l’anomenat grup dels jesuïtes, entre els quals destaquen Rafael-Lluís Ninyoles i Monllor, Lluís-Vicent Aracil i Boned,…
La crisi baix-medieval
“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…